Cartografies de l'ànima: Identitat, memòria i escriptura presenta una reflexió sobre les formes d'enunciació en primera persona i els modes de representació del jo a la literatura medieval. S'interessa en la manera com aquestes estratègies d'enunciació i representació possibiliten al jo, a través d'un acte inaugural d'autoconsciència, la seva construcció en subjecte, en un individu que raona sobre la seva identitat. Els procediments i els resultats poden ser diversos en funció de les tradicions literàries, de les convencions que imposen els gèneres o de l'utillatge intel·lectual disponible en un lloc i un temps determinats. No obstant això, a través dels segles que transcorren entre Agustí d'Hipona i Erasme de Rotterdam, emergeix, s'afaiçona i s'imposa un jo que s'observa i s'analitza des de la veu interior de la seva consciència.
págs. 7-26
págs. 27-40
págs. 41-48
págs. 49-59
págs. 61-84
págs. 85-94
págs. 95-114
Traducción y compromiso filológico: en torno a la identidad de Ausiàs March
págs. 115-131
Jean Froissart par Jean Froissart: de l'autofiction poétique àl'autobiographie?
págs. 133-146
págs. 147-152
La historia Legionensis (llamada Silensis) como memoria identitaria de un Reino y como autobiografía
págs. 153-171
págs. 173-200
págs. 201-215
Memoria histórica y de ficción: las biografías militares y caballerescas en la Europa del XV y los referentes realistas de Tirant lo Blanc y Curial e Güelfa
págs. 217-230
págs. 231-244
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados