Información General

• Autores: Antoni Martí Monterde (coord.), Teresa Rosell Nicolas (coord.)
• Editores: Universidad de Barcelona, Publicaciones y Ediciones = Publicacions i Edicions
• Año de publicación: 2023
• Colecciones: Figura
• País: España
• Idioma: catalán
• ISBN: 978-84-9168-936-2
• Texto completo no disponible (Saber más ...)

Resumen

• En l’àmbit català, la literatura comparada no va tenir una tradició acadèmica estable fins a finals del segle XX, la qual cosa no vol dir que no hi hagués comparatisme. Els primers comparatistes són els mateixos escriptors i, en el nostre cas, molts dels millors autors van ser també els principals crítics literaris de la primera meitat d’aquell segle. En els seus escrits mostren una actitud implícitament comparatista, en consonància amb la dimensió internacional i cosmopolita que els va caracteritzar, atès que molts d’ells van ser excel·lents traductors. Escriptors de gran talent i mirada europea com Ventura Ametller, Ferenc Olivér Brachfeld, Aurora Bertrana, Josep Maria Corredor, Joan Crexells, Jaime Gil de Biedma, Josep Palàcios, Jaume Pérez Montaner, Josep Maria Poblet, Rafael Tasis i Llorenç Villalonga representen una història alternativa de la crítica comparatista. Amb la seva manera de llegir palesen que la nostra és, com deia Joan Fuster, una literatura entre literatures.

Otros catálogos

• Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN)

Listado de artículos

• • Introducció. Més comparatistes, més comparatisme

    Teresa Rosell Nicolas, Antoni Martí Monterde

    págs. 9-12

    

  • Teoria i entenebriment

    Borja Bagunyà

    págs. 13-22

    

  • Joan Crexells, crític de literatura anglesa

    Sílvia Coll Vinent

    págs. 23-42

    

  • Josep Maria Poblet: intel.lectualitat, modernitat i cosmopolitisme des de la perifèria

    Jaume Ferrer i Puig

    págs. 43-66

    

  • Rafael Tasis i la novel.la catalana de postguerra

    Francesc Foguet i Boreu

    págs. 67-84

    

  • Traducció i tradició literària. Apunts sobre la seva aportació a la dinàmica textual

    Josep Maria Fulquet

    págs. 85-100

    

  • Sebastià Gasch, entre Roissy-en-Brie i París. La reescriptura d'un exili europeu

    Alex Matas Pons

    págs. 101-122

    

  • Jaume Pérez Montaner: entre la poesia i la crítica

    Antoni Martí Monterde

    págs. 123-150

    

  • Ferenc Olivér Brachfeld (I908-I967), el geni magiar

    Guillem Molla

    págs. 151-176

    

  • La resistència silenciosa i el silenci que s'esberla. Estudi d'«El silenci del mar», de Vercors, «Entre dos silencis» i « Tres presoners», d'Aurora Bertrana, i «Suite francesa», d'Irène Némirovski

    Marta Pascual i Llorenç

    págs. 177-190

    

  • Importància i necessitat de la literatura comparada

    Jaume Pérez Montaner

    págs. 191-206

    

  • Ventura Ametller: teòric de l'universalisme

    Jaume C. Pons Alorda

    págs. 207-224

    

  • Josep M. Corredor: casa és Europa

    Oriol Ponsatí-Murlà

    págs. 225-242

    

  • Gil de Biedma al peu de la lletra

    Marina Porras Martí

    págs. 243-260

    

  • Llorenç Villalonga: de «Centro» al sistema literari català

    Jesús Revelles Esquirol

    págs. 261-280

    

  • Josep Palàcios, un laberint literari

    Isabel Robles

    págs. 281-297