La figura de l’intel·lectual europeu implica concebre Europa com un espai en què hi ha una tradició de pensament compartit sobre les problemàtiques i els debats públics, i també una història i una cultura comunes, però que tenen significats molt diferents segons la perspectiva amb què són considerades. Aquest doble punt de partida per a pensar Europa no està exempt de paradoxes i contradiccions, fins i tot en un mateix pensador. En aquest sentit, el paper de la literatura és central, i cal preguntar-se com ha evolucionat, en cada literatura europea i en el seu conjunt, la figura de l’escriptor respecte de la de l’intel·lectual, i quina és l’aportació específicament literària a la internacionalització del camp intel·lectual. Des de la perspectiva de la literatura comparada, Qui acusa? Figures de l’intel·lectual europeu proposa endinsar-se en aquest espai, en tota la seva complexitat, no per enfortir el mite de la vella Europa ni per desqualificar-lo, sinó per donar-li el caràcter d’una interrogació oberta, plenament actual, sobre la qual és imprescindible reflexionar.
pág. 9
pág. 15
pág. 45
pág. 63
Georg Brandes i Émile Zola:: les paradoxesde l’intel·lectual.
pág. 79
Joan Maragall, intel·lectual.: El poeta i la ciutat
pág. 101
pág. 113
Eugeni d’Ors i la Unitat Moral d’Europa:: itineraris d’un intel·lectual i un concepte.
pág. 125
Paradojas de la egolatría:: la Europa de José Ortega y Gasset,un proyecto intelectual de minorías
pág. 149
pág. 191
pág. 231
Sartre:: l’intel·lectual convicte i confés
pág. 247
Joan Fuster:: entre Sartre i Camus, Erasme
pág. 263
pág. 273
Danilo Kiš:: anatomia d’un intel·lectual europeu
pág. 293
Juan Goytisolo i Rafael Sánchez Ferlosio:: dos intel·lectuals espanyols vistos des de Walter Benjamin.
pág. 309
pág. 321
pág. 337
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados