Información General

• Autores: Ignasi Cuadros i Vila (coord.), Oriol Fort i Marrugat (coord.)
• Editores: Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana
• Año de publicación: 2019
• País: España
• Idioma: catalán
• ISBN: 978-84-9034-905-2
• Texto completo no disponible (Saber más ...)

Reseñas

• Ha sido reseñado en:

  • Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Institut Ramon Muntaner i Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (eds.), La construcció del territori: geografia, identitat i usos polítics. Actes de l’XI Congrés de la CCEPC, Banyoles, 23 i 24 de novembre de 2018, Valls, Cossetània Edicions, 2019

    David Pavón Gamero (res.)

    Recerques: Història, economia i cultura, ISSN 0210-380X, Nº 82, 2023, págs. 208-210

Resumen

• Des del segle XVIII, bona part d'Europa viu un seguit d'ordenaments territorials per tal d'adaptar les necessitats de la construcció de l'Estat amb el territori. En el cas de França, aquestes construccions s'inicien clarament amb la confecció dels departaments; i a Espanya, la confecció de les províncies ha tingut conseqüències profundes en el sistema de comunicació

Otros catálogos

• Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN)

Listado de artículos

• • L'XI Congrés de la CCEPC: complexitats, fronteres i identitats

    Ignasi Cuadros i Vila, Oriol Fort i Marrugat

    págs. 9-11

    

  • Conferència inaugural: Governar el territori en temps de complexitat

    Joaquim Brugué

    págs. 13-23

    

  • Conferència de cloenda: Territoris i comarques als Països Catalans

    Vicenç Maria Rosselló Verger

    págs. 25-44

    

  • ÀMBIT 1. La construcció de les personalitats territorials

    • Ponència. Identitat local i legalitat administrativa o el joc del gat i la rata

      Jesús Burgueño Rivero

      págs. 47-66

      

    • Ponència. Ciutat i país: la dualitat en l'articulació territorial i construcció de Catalunya

      Margarida Castañer Vivas, Javier Martín Uceda

      págs. 67-77

      

    • La construcció de les personalitats territorials

      Ignasi Mangue Alférez

      págs. 79-87

      

    • La vegueria del Penedès: història i lluita

      Ramon Arnabat i Mata

      págs. 89-107

      

    • El cas de les Botigues de Sitges: una irregularitat d'origen històric

      Josep Campmany Guillot

      págs. 109-121

      

    • Les diverses duanes d'una frontera: eth Pònt de Rei (Val d'Aran)

      Joan Ramon González Pérez, Maria José Atienza Averós

      págs. 123-136

      

    • Fronteres autonòmiques i fronteres d'estat: Una comparativa dels usos polítics i de les realitats socials dels darreres quaranta anys

      Oscar Jané Checa

      págs. 137-155

      

    • Formentera, o l'assoliment del màxim estatus possible com a territori i poder públic a les Balears i a l'Estat espanyol

      Ángel Custodio Navarro Sánchez

      págs. 157-171

      

    • La identitat al sud del territori valencià

      Ramón Santonja Alarcón

      págs. 173-182

      

    • El Montserratí: velles comarques noves

      Jordi Serra i Massansalvador

      págs. 183-196

      

    • Colònies agrícoles a Catalunya: Urbanització de l'espai rural

      Rosa Serra Rotés

      págs. 197-210

      

  • ÀMBIT 2. Ordenar (i administrar) el territori, canviar la societat

    • Ponència. El marc jurídic i institucional de l'organització territorial de Catalunya: evolució, limitacions i perspectives de futur

      Vicenç Aguado i Cudolà

      págs. 213-229

      

    • Ponència. El debat polític sobre l'ordenació territorial i turística a les Illes Balears

      Macià Blázquez Salom

      págs. 231-251

      

    • Ordenar (i administrar) el territori, canviar la societat

      Ignasi Cuadros i Vila

      págs. 253-260

      

    • Osona en el segle del moviment: Les elits vigatanes davant l'arribada del ferrocarril

      David Cao Costoya

      págs. 261-273

      

    • Relacions fronteres dels municipis gironins i les comunes franceses

      Antoni Llagostera Fernández

      págs. 275-302

      

    • El tren que no va arribar a la conca minera de Mequinensa

      María Jesús Llavero Porcel

      págs. 303-315

      

    • Infraestructures, comunicacions i noves capitalitats: La Seu d'Urgell i la creació de la província de Lleida

      Lluís Obiols Perearnau, Daniel Fité Erill, Josep Porredon Feliu

      págs. 317-332

      

    • El fet federal, equilibrador territorial: El cas andorrà

      Antoni Pol Solé

      págs. 333-341

      

    • Súria, 1869

      Josep Reguant i Agut

      págs. 341-353

      

    • Administrar el territori pròxim com a font de recursos

      Genís Riba Sanmartí, Carles Riba i Romeva

      págs. 355-361

      

  • ÀMBIT 3. Identitats territorials i representacions polítiques: societat i cultura

    • Ponència. Creure's la frontera: la identitat en territoris limítrofs

      Ramon Sistac i Vicén

      págs. 365-384

      

    • Ponència. Catalunya i Espanya: territori, identitat i política. Metàfores utilitzades en el procés d'independència

      Arantxa Capdevila Gómez

      págs. 385-399

      

    • Identitats territorials i representacions polítiques: societat i cultura

      Erola Simon Lleixà

      págs. 401-408

      

    • Un exemple de col·laboració territorial en projectes culturals: El col·lectiu Itineraris en terres de cruïlla

      Victòria Almuni i Balada

      págs. 409-422

      

    • El pes de l'estany de Banyoles en la representació de la comarca del Pla de l'Estany

      Jordi Galofré

      págs. 423-434

      

    • L'emblemàtic Turó de la Seu Vella de Lleida, el gran referent d'una contrada

      Joan Ramon González Pérez

      págs. 435-445

      

    • La llengua primordial: realitat o supervivència

      Josep Maria Nadal Farreras, Pilar Monreal Bosch, Santiago Perera, Francesc Feliu Torrent, Annabel Gràcia Damas

      págs. 447-459

      

    • El Carxe, territori i minoria catalanoparlant a la Regió de Múrcia: o la perifèria de les perifèries

      Ángel Custodio Navarro Sánchez

      págs. 461-477