Ha sido reseñado en:
Caplletra: revista internacional de filología, ISSN 0214-8188, Nº. 73, 2022, págs. 289-293
Los análisis y los testigos intelectuales que conforman esta obra colectiva transitan en el camino de la imprescindible necesidad de conocimiento y justicia sobre la contribución de los exilios y las personas que los sufrieron a la construcción y el progreso de la sociedad y la cultura contemporánea. De manera interdisciplinaria se estudian la represión vinculada en la guerra de España del 1936-39, y la dictadura y el exilio de las décadas siguientes; la comunicación y la creación cultural, artística y literaria de esta época; y la tensión cultura local/universal, según las perspectivas de personalidades del exilio científico y cultural, y su proyección en Europa y América Latina.
Les anàlisis i els testimonis intel·lectuals que conformen aquesta obra col·lectiva transiten en el camí de la imprescindible necessitat de coneixement i justícia sobre la contribució dels exilis i les persones que els van patir a la construcció i el progrés de la societat i la cultura contemporània. De manera interdisciplinària s'estudien la repressió vinculada a la guerra d'Espanya del 1936-39, i la dictadura i l'exili de les dècades següents; la comunicació i la creació cultural, artística i literària d'aquesta època; i la tensió cultura local/universal, segons les perspectives de personalitats de l'exili científic i cultural, i la seua projecció a Europa i Amèrica Llatina.
págs. 13-16
págs. 19-30
págs. 31-74
págs. 75-80
págs. 81-90
págs. 91-109
El exilio del director del Instituto Obrero de Valencia: Julio Hernández Ibáñez
págs. 111-119
págs. 121-129
Matilde Escuder: la mestra llibertària i anarquista dels Ports
págs. 131-143
Mercedes Maestre Martí: ciència i exili
págs. 145-149
Felipe Aragonés Andrade: la justícia condemnada
págs. 151-165
págs. 167-179
Maquis, formació i instrucció: les escoles guerrilleres
págs. 181-192
Franquisme i transició: la lluita obrera a la fàbrica Segarra (1959-1992)
págs. 193-205
Juan Gregori Bernad: una història d’adaptació i supervivència en temps convulsos
págs. 207-218
Encarnación Mus: la pianista oblidada i marcada pel context i el gènere
págs. 219-239
La obliteración del intelecto en 1939-1940: los poetas condenados a muerte y la supervivencia de la identidad por la fuerza del verso
págs. 241-256
págs. 259-270
págs. 271-289
El exilio como espacio literario: de Cicerón a Max Aub
págs. 291-299
págs. 301-316
págs. 317-334
págs. 335-351
París 1966, homenatge a Alberti: l’art de la dictadura s’exilia
págs. 353-362
El exilio gallego de 1936: de Galicia a América Latina
págs. 363-387
La llengua en exili: filòlegs i lingüistes
págs. 389-406
págs. 407-432
De la dramaturgia al Transahariano: José Castañer, un escritor valenciano en el exilio
págs. 433-444
págs. 445-457
págs. 459-470
Exili, retirada i guerra mundial a l’Alta Cerdanya: el testimoni literari de Jordi Pere Cerdà
págs. 471-485
págs. 487-498
págs. 499-509
Max Aub i Juan Gil-Albert: dos Valències, dos exilis i dos Valències més
págs. 511-523
«Un full del meu diari»: Lorenzo Matamales, el relato cotidiano del exiliado (1957-1974)
págs. 525-538
págs. 541-544
Dos exilis: de La cara oculta de la lluna a Pavana per a un home sense nom
págs. 545-552
La primera història de Borges: tres camins per arribar-hi
págs. 553-558
págs. 559-565
págs. 567-581
La puerta de la esperanza: la estación de Canfranc (Huesca) durante la Segunda Guerra Mundial
págs. 583-589
Perquè ens perdonen les guerres: literatura, història i exilis
págs. 591-597
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados