Información General

• Autores: Lluís Meseguer (coord.), Juan Luis Porcar Orihuela (coord.), Adolf Piquer Vidal (coord.), Javier Vellón Lahoz (coord.)
• Editores: Universitat Jaume I, Servei de Comunicació i Publicacions
• Año de publicación: 2021
• Colecciones: Humanitats, 64
• País: España
• Idioma: catalán
• ISBN: 84-18432-58-6, 84-18432-59-4, 978-84-18432-58-3, 978-84-18432-59-0, 978-84-18432-60-6
• Texto completo no disponible (Saber más ...)

Reseñas

• Ha sido reseñado en:

  • Lluís Meseguer, Juan Luis Porcar, Adolf Piquer & Javier Vellón (eds.), «Cultura i exili. Estudis d’Història i Literatura. 1939-2019», Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I, 2021, 597 p.

    J. Miquel Iruela López

    Caplletra: revista internacional de filología, ISSN 0214-8188, Nº. 73, 2022, págs. 289-293

Resumen

• español

  Los análisis y los testigos intelectuales que conforman esta obra colectiva transitan en el camino de la imprescindible necesidad de conocimiento y justicia sobre la contribución de los exilios y las personas que los sufrieron a la construcción y el progreso de la sociedad y la cultura contemporánea. De manera interdisciplinaria se estudian la represión vinculada en la guerra de España del 1936-39, y la dictadura y el exilio de las décadas siguientes; la comunicación y la creación cultural, artística y literaria de esta época; y la tensión cultura local/universal, según las perspectivas de personalidades del exilio científico y cultural, y su proyección en Europa y América Latina.

• català

  Les anàlisis i els testimonis intel·lectuals que conformen aquesta obra col·lectiva transiten en el camí de la imprescindible necessitat de coneixement i justícia sobre la contribució dels exilis i les persones que els van patir a la construcció i el progrés de la societat i la cultura contemporània. De manera interdisciplinària s'estudien la repressió vinculada a la guerra d'Espanya del 1936-39, i la dictadura i l'exili de les dècades següents; la comunicació i la creació cultural, artística i literària d'aquesta època; i la tensió cultura local/universal, segons les perspectives de personalitats de l'exili científic i cultural, i la seua projecció a Europa i Amèrica Llatina.

Otros catálogos

• Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN)

Listado de artículos

• • Dotze clavells a Mauthausen

    Ximo Puig

    págs. 13-16

    

  • I. Estudis d’història i exili

    • Desfeta, persecució i resistència dels republicans a l’exili

      Paul Preston

      págs. 19-30

      

    • Els estudis dels exilis

      Lluís Meseguer

      págs. 31-74

      

    • Chile, país de acogida y emisor de exiliados

      Ernest Nabàs Orenga

      págs. 75-80

      

    • Exiliados carlistas durante el Franquismo

      Josep Miralles Climent

      págs. 81-90

      

    • Memòria de l’exili valencià

      María Isabel Peris Muiños

      págs. 91-109

      

    • El exilio del director del Instituto Obrero de Valencia: Julio Hernández Ibáñez

      Victor Benavides Escrivà

      págs. 111-119

      

    • Memòria històrica de l’educació a les comarques de Castelló

      Manuel Martí Puig, Joan Martí Corbatón

      págs. 121-129

      

    • Matilde Escuder: la mestra llibertària i anarquista dels Ports

      Manuel Martí Puig, Maria Martí Corbatón

      págs. 131-143

      

    • Mercedes Maestre Martí: ciència i exili

      Jesús Huguet Pascual

      págs. 145-149

      

    • Felipe Aragonés Andrade: la justícia condemnada

      Juan Luis Porcar Orihuela

      págs. 151-165

      

    • Aportació estrangera a la cultura i la societat de Castelló

      Queta Ródenas Simón

      págs. 167-179

      

    • Maquis, formació i instrucció: les escoles guerrilleres

      Raül González Devís

      págs. 181-192

      

    • Franquisme i transició: la lluita obrera a la fàbrica Segarra (1959-1992)

      Joan Miquel Palomar

      págs. 193-205

      

    • Juan Gregori Bernad: una història d’adaptació i supervivència en temps convulsos

      Alfredo Fornas Pallarés

      págs. 207-218

      

    • Encarnación Mus: la pianista oblidada i marcada pel context i el gènere

      Fàtima Agut i Clausell

      págs. 219-239

      

    • La obliteración del intelecto en 1939-1940: los poetas condenados a muerte y la supervivencia de la identidad por la fuerza del verso

      María José Martínez Gimeno, Miren Josebe Sabater

      págs. 241-256

      

  • II. Estudis de literatura, art i memòria de l’exili

    • El lèxic grec de l’exili

      Rubén Montañés Gómez

      págs. 259-270

      

    • Formas del exilio en Roma durante la República y el Imperio

      Jesús Bermúdez Ramiro

      págs. 271-289

      

    • El exilio como espacio literario: de Cicerón a Max Aub

      María Dolores Limo Escura

      págs. 291-299

      

    • El doble exilio de Marina Tsvietáieva

      Reyes García Burdeus

      págs. 301-316

      

    • Els exilis de Iorgos Seferis

      Joan Frederic Calabuig

      págs. 317-334

      

    • Franco en la literatura édita e inédita de Max Aub

      Pedro Tejada Tello

      págs. 335-351

      

    • París 1966, homenatge a Alberti: l’art de la dictadura s’exilia

      J. Rafael Mesado Gimeno

      págs. 353-362

      

    • El exilio gallego de 1936: de Galicia a América Latina

      Xosé Riveiro Espasandín

      págs. 363-387

      

    • La llengua en exili: filòlegs i lingüistes

      Vicent Pitarch i Almela

      págs. 389-406

      

    • Els germans Josep i Angelí Castanyer

      Josep Palomero

      págs. 407-432

      

    • De la dramaturgia al Transahariano: José Castañer, un escritor valenciano en el exilio

      Amalia Carmen Rosado Orquín

      págs. 433-444

      

    • Escriptors, intel·lectuals i artistes al «camp dels catalans» d’Agde: (1939-1940)

      Laia Arañó Vega

      págs. 445-457

      

    • El còmic sobre l’exili mar enllà

      Francisco Collado Cerveró, Josep-Vicent Garcia i Raffi

      págs. 459-470

      

    • Exili, retirada i guerra mundial a l’Alta Cerdanya: el testimoni literari de Jordi Pere Cerdà

      Josep Marqués Meseguer

      págs. 471-485

      

    • Les masculinitats exiliades en Montserrat Roig

      Sergio Trigueros Navarro

      págs. 487-498

      

    • L’exili a Mèxic a través d’El eslabón perdido de Luisa Carnés

      Jordi Escortell Crespo

      págs. 499-509

      

    • Max Aub i Juan Gil-Albert: dos Valències, dos exilis i dos Valències més

      Jaume Garcia Llorens

      págs. 511-523

      

    • «Un full del meu diari»: Lorenzo Matamales, el relato cotidiano del exiliado (1957-1974)

      José Ricardo March Arnao

      págs. 525-538

      

  • III. Escriptura, creació, exili

    • Història d’una novel·la

      Joan Garí

      págs. 541-544

      

    • Dos exilis: de La cara oculta de la lluna a Pavana per a un home sense nom

      Pasqual Mas i Usó

      págs. 545-552

      

    • La primera història de Borges: tres camins per arribar-hi

      Vicent Usó i Mezquita

      págs. 553-558

      

    • Reflexió arran de l’obra la platja d’argelès

      Francesc Mezquita Broch

      págs. 559-565

      

    • El valenciano que liberó París

      Basilio Trilles

      págs. 567-581

      

    • La puerta de la esperanza: la estación de Canfranc (Huesca) durante la Segunda Guerra Mundial

      Rosario Raro López

      págs. 583-589

      

    • Perquè ens perdonen les guerres: literatura, història i exilis

      Maria Folch

      págs. 591-597