Autobiografies, memòries, autoficcions
Información General
- Autores: Joaquim Espinós i Felipe (coord.), Dari Escandell Maestre (coord.), Isabel Marcillas Piquer (coord.), Maria Jesús Francés (coord.)
- Editores: Afers
- Año de publicación: 2011
- Colecciones: Actes de congressos, 5
- País: España
- Idioma: catalán
- ISBN: 978-84-92542-54-3
- Recoge los contenidos presentados a: Simposi Internacional de Literatura Autobiogràfica (6. 2010. Alacant).
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
Reseñas
Ha sido reseñado en:
Resumen
VI Simposi Internacional de Literatura Autobiogràfica celebrat a la Universitat d'Alacant el 2, 3 i 4 de novembre de 2010.
La literatura memorialística, que fins no fa massa ocupava un lloc subsidiari dintre del panorama literari general, ha anat a poc a poc revertint aquesta situació. De fet, un dels fenòmens més interessants dins del panorama de la literatura catalana recent ha estat l'auge de l'anomenada literatura del jo. Memòries, autobiografies, biografies, epistolaris, i diaris han anat fent-se un racó en les llibreries, i han aproximat una mica més les lletres catalanes cap a aquesta normalitat que, segons Josep Pla, passa necessàriament per l'existència d'una prosa no ficcional solvent.
En aquest volum es congreguen algunes de les veus més significatives dels estudis sobre literatura autobiogràfica, centrada en aquest cas en les memòries, les autobiografies i aquest gènere que és l'autoficció. Així, per citar-ne sols algunes de les més rellevants, en la part dedicada a les memòries i autobiografies hi trobem aportacions sobre l'obra fundacional de Michel de Montaigne, l'edició memorialística de l'Abadia de Montserrat, les característiques de l'escriptor de memòries o les memòries induïdes de Pompeu Fabra.
La secció dedicada a l'autoficció s'obre amb un il·luminador text sobre la genealogia del concepte. Des que Serge Doubrovsky donà el 1977 carta de naturalització a aquesta hibridació genuïnament postmoderna de l'autobiografia i la ficció, la seua feliç fórmula no ha fet sinó guanyar adeptes, fins a convertir-se en un fecund lloc de trobada per als estudis de la literatura del jo. Completen aquest segon apartat una sèrie d'articles que exploren aquest territori quasi verge, tot fent parada en l'obra de Ferran Torrent, Josep Lozano, Pere Gimferrer, Ignasi Mora o Empar Moliner, entre d'altres.
Otros catálogos
- Citas a capítulos: 2 Citas
Listado de artículos
-
págs. 15-28
págs. 29-44
págs. 45-60
págs. 61-72
págs. 73-87
págs. 101-112
págs. 113-123
págs. 133-141
págs. 143-155
Descàrrecs de consciència: el discurs exculpatori en algunes autobiografies de la postguerra
págs. 158-167
págs. 169-177
págs. 180-188
L'empremta autobiogràfica en el discurs periodístic: el cas de Manuel Brunet
págs. 197-208
Autobiografia parcial?: El discurs autobiogràfic en l’obra de Josep Maria Espinàs
págs. 209-218
págs. 219-228
Memòria personal: Fragment per a una autobiografia' d'Antoni Tàpies, i l'univers màgic de Dau al Set
págs. 229-236
págs. 237-249
págs. 251-263
págs. 267-284
págs. 285-296
Sobre la confessió com a gènere de crisi: 'Viure amb la senyora Parkinson' d'Ignasi Mora
págs. 305-313
Jim, de Magí Sunyer: autobiografia metaficcional i novel·la de gènere’
págs. 335-347
págs. 349-357
laguetes, quaderns o diaris esdevinguts novel·les: Biel Mesquida i David Vilaseca des dels llindars d'un canvi de segles
págs. 359-367
L'autobiografia de Ferran i la ficció de Torres: els límits de l'autoficció en 'Gràcies per la propina' i 'La Vida en l'abisme' de Ferran Torrent
págs. 369-380
págs. 381-390
