Ha sido reseñado en:
Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, ISSN-e 2014-881X, ISSN 0211-402X, Nº 60, 2018, págs. 126-131
L’aigua ha estat històricament un dels principals elements vertebradors i articuladors del paisatge a les nostres latituds. L’ocupació mil·lenària del territori i el seu afaiçonament per part de les societats humanes que s’hi han establert s’explica en bona mesura per l’aigua, ja sigui en forma de deus, de fonts, de rius i rieres o d’estanys i estanyols. És per això que, avui, es fa difícil parlar del paisatge sense associar-lo a l’aigua i al patrimoni que ha sorgit al seu voltant.
Un patrimoni històric —el vinculat als paisatges de l’aigua— que, a casa nostra, està intrínsecament unit a uns cursos fluvials que estan desenvolupant nous papers i estan prenent nous significats.
Amb aquest seminari, l’Observatori del Paisatge de Catalunya es proposa reflexionar sobre la qüestió des d’una perspectiva interdisciplinària i internacional.
Al lloc adequat, en el moment adequat:: l’aigua en els paisatges humans
págs. 12-34
Planificació del paisatge en els pòlders històrics del “cor verd” d’Holanda: el cas de Midden-Delfland
págs. 35-48
Paisatges de l’aiguai desenvolupament territorial: el cas del riu Ter
págs. 49-68
págs. 70-87
págs. 88-114
págs. 115-134
Paisatges agraris i patrimoni de l’aigua: la necessitat de preservar els valors patrimonials d’un paisatge quotidià en l’àmbit mediterrani
págs. 136-160
págs. 161-180
págs. 181-194
págs. 195-207
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados