Resumen de Clàssics i moderns en la cultura literària catalana del renaixement
Alejandro Coroleu Lletget (coord.)
Aquest llibre aplega les intervencions de la Jornada «Clàssics i moderns en la cultura literària catalana del Renaixement (1470-1620)» celebrada a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 28 de maig del 2014. La jornada es va presentar com una trobada entre especialistes en diferents tradicions literàries per reflexionar sobre la presencia deis clàssics de l’antiguitat grecollatina, del Trecento Itàlia i de les lletres catalanes medievals en la cultura literària del Renaixement. Mes concretament, la jornada es proposava d’abordar la transmissió manuscrita i impresa i la influencia —en les aules i en la literatura— d’una part d’aquest cos textual a Catalunya i en altres territoris de la Corona d’Aragó entre l’últim quart del segle xv i les primeres dècades del Sis-cents. El lector interessat en l’estudi de la cultura literària catalana de l’edat moderna disposa de vuit contribucions inèdites que demostren la riquesa i la complexitat de la recepció deis clèssics antics i moderns durant el període renaixentista. Un primer grup de treballs se centra en les edicions i traduccions de quatre autors grecs i romans (Ciceró, Sal·lusti, Diògenes Laerci i Pal·ladi) d’ençà del 1470. Dues aportacions mes estudien la difusió de l’obra de Dante i Boccaccio a casa nostra ais segles xv i xvi . Les dues contribucions que clonen el llibre s’ocupen d’autors que pertanyen a la tradició literària catalana de l’edat mitjana: el primer treball descriu la transmissió, en la llengua original i en versió castellana, de la Crònica de Bernat Desclot a partir de les darreries del segle xv; el segon examina la fortuna editorial d’Ausiàs March al segle x v i des deis punts de vista de la difusió impresa del Corpus textual marquià i de la influencia de la poesia de March en les lletres castellanes del Renaixement. Vull donar les gràcies a Albert Corbeto, secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a Alexander Fidora, sotsdirector de l’Institut d’Estudis Medievals de la Universitat Autònoma de Barcelona, i a Montserrat Jufresa, presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, per tot l’ajut i tot el suport econòmic dispensats en l’organització de la jornada.
