El futbol és l’esport que té més seguidors i també el que ha generat un llenguatge més dinàmic i creatiu, tant pel que fa a la terminologia específica com a la fraseologia i a les maneres de dir més generals, amb les quals ha donat lloc a un discurs divers però inconfusible. En el cas del català, el llenguatge futbolístic, que ha hagut de superar els quaranta anys de silenci que va imposar el franquisme, ha estat, a més, un element de normalització activíssim per la seva potència i pel seu abast, i això facilitat pel fet que, a partir de 1976, les transmissions radiofòniques dels partits han tingut un nivell de qualitat indiscutible gràcies a la tasca de professionals i lingüistes que van assumir el repte de recuperar i de modernitzar la llengua en aquest àmbit i van treballar incansablement per aconseguir que fos correcta, eficaç i adequada.
págs. 7-8
Trenta anys de transmissió de futbol en català.: Una empenta decisiva per a la normalització lingüística
págs. 9-13
págs. 15-23
págs. 25-32
Paraules en fora de joc:: el paper de jugadors, periodistes i lingüistes en la preservació del lèxic futbolístic
págs. 33-35
págs. 37-41
Cap a la consecució d'un llenguatge futbolístic de qualitat
Daniel Casals i Martorell, Neus Faura Pujol, Anna M. Torrent i Badia
págs. 43-59
Anna Cros i Alavedra, María Margarida Bassols i Puig, Eugeni Giral Quintana, Josep Maria Martí, Josep M. Blanco i Pont
págs. 125-132
Anna M. Torrent i Badia, Josep M. Blanco i Pont, Lluís Ferrer i Caubet, Joan Manuel Tresserras i Gaju
págs. 135-139
págs. 63-65
págs. 67-68
págs. 69-72
págs. 75-76
págs. 77-79
págs. 81-83
págs. 87-88
págs. 89-91
págs. 93-95
El llenguatge futbolístic en català.: Hereus d'en Puyal i la teoria del verb fotre
Jordi Basté
págs. 99-100
págs. 101-103
págs. 105-107
págs. 109-121
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados