D’ençà de la divisió d’Europa en diverses confessions, l’art es posà al servei de les doctrines dominants de cada territori. Aquest procés generà reaccions, resistències i continuïtats d’algunes litúrgies o creences. Imatge, devoció i identitat a l’època moderna desgrana l’influx de les reformes religioses en les arts visuals dels segles XVI-XVIII, sobretot al territori català i la corona hispànica, però també a les antigues terres de la Corona d’Aragó, Nàpols i Sardenya. L’obra posa l’accent en la creació de nous temes iconogràfics dins la Passió i la Vida de la Verge; els elements clau de la literatura contrareformista, que plantejà nous conceptes per a l’art; el culte marià o altres advocacions ben arrelades, com la de la Mare de Déu de Montserrat, i dedica una atenció especial a l’oratòria i la predicació. Va ser un temps en què, amb la guerra dels Segadors com a teló de fons, l’art i la religió van tenir un paper cabdal per a la configuració d’imatges i missatges ben poderosos, encara avui d’un enorme interès per al nostre passat col·lectiu.
págs. 13-31
Truthful representation and the limits of artistic licence: a study of the discordance between Pacheco and Carducho's theory and practice of decorum
págs. 33-55
«Noster Mantuanus»: Identitat i devoció en les edicions renaixentistes de Battista Spagnoli
págs. 57-65
págs. 67-78
La imatge barroca de la Mare de Déu de Montserrat: gènesi, circuits i usos
págs. 79-100
págs. 101-115
págs. 117-133
Art, conflicte i religió: l'ús de les imatges en la guerra dels Segadors
págs. 135-156
L'enemiga obedient?: Les exèquies reials a Catalunya en l'època moderna
págs. 157-168
págs. 169-183
págs. 185-198
págs. 199-217
Las capillas funerarias de los arzobispos españoles de Cagliari: devoción e identidad para la posteridad
págs. 219-230
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados