Información General

• Autores: Mar Massanell i Messalles
• Editores: Publicacions de l'Abadia de Montserrat
• Año de publicación: 2020
• Colecciones: Textos i estudis de cultura catalana, 240
• País: España
• Idioma: catalán
• ISBN: 978-84-9191-117-3
• Texto completo no disponible (Saber más ...)

Reseñas

• Ha sido reseñado en:

  • Mar Massanell i Messalles, «“No m’à romasa sinó la honestat”. Rere la petja d’una innovació lingüística en el pas del català antic al modern», Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020, 450 p.

    Joan-Rafael Ramos Alfajarín

    Caplletra: revista internacional de filología, ISSN 0214-8188, Nº. 71, 2021, págs. 291-296

  • Massanell i Messalles, Mar: «No m’ha romasa sinó la honestat». Rere la petja d’una innovació lingüística en el pas del català antic al modern, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020

    Mar Batlle

    Llengua i literatura: Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i literatura, ISSN-e 2013-9527, ISSN 0213-6554, Nº.28 32, 2022, págs. 180-181

  • Massanell i Messalles, Mar (2020)«No m’à romasa sinó la honestat». Rere la petja d’una innovació lingüística en el pas del català antic al modern. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 450 p.

    Sandra Montserrat Buendia

    Estudis romànics, ISSN 0211-8572, Nº. 45, 2023, págs. 485-490

Resumen

• Aquest volum aplega tres estudis sobre la selecció dels auxiliars de perfet ésser i haver en la llengua catalana medieval, a partir de la descripció i l'anàlisi de dades obtingudes del buidatge del Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA), que abraça des dels primers textos en la nostra llengua, del segle XI, fins a final del segle XVI. L'obra que el lector té a les mans s'interessa sobre-tot per l'inici del procés lent i gradual de substitució de l'auxiliar ésser per haver en l'àmbit que era propi del primer per herència llatinovulgar, i ho fa fixant-se en tres tipus de construccions que presenten força similituds: les estatives d'existència, les estatives de permanència i les esdevenimentals. Entre aquestes semblances hi ha el fet d'haver admès d'una manera primerenca la innovació en la selecció de l'auxiliar, atès que s'hi documenten vacil·lacions entre ésser i haver ja en la segona meitat del segle XIII i la primera del XIV. L'anàlisi de les característiques d'aquestes primeres mostres innovadores, amb l'objectiu de detectar-hi trets comuns que ajudin a comprendre les vies d'entra-da i d'avenç del canvi lingüístic, constitueix l'objectiu fonamental de la present recerca.

Otros catálogos

• Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN)