En aquesta publicació Soldats, de Sílvia Viana, trobarem una reflexió pregona al voltant del que significa per a l’artista el concepte de «poètica pictòrica». Una poètica que utilitza les bases de la retòrica tradicional per a adreçar-se cap a un món guanyat per la eloqüència de la ironia com a fórmula comunicativa. I viurem l’experiència de què ens fa trasllat la pintora comprovant com s’hi posiciona Sílvia Viana en la pintura de la no neutralitat, en una pintura, o treball poètic, com a litúrgia creativa, i amb una clara determinació per la presa de posicions davant els reptes de la vida. No es tracta però d’una pintura militant, sí, però, d’una pintura compromesa amb la dificultat que suporten els dèbils per existir.
A Soldat, també, però a Altres obres (segona part constitutiva del llibre), encontrem, finalment, una pintura de la vida: tot importa a l’artista. Qualsevol causa és oportuna per a inserir-s’hi. I si a l’inici d’aquesta sinopsi en dèiem al voltant de la poètica de l’artista, la síntesi formulada al pròleg, tot fent servir les veus dels poetes Lamartine, León Felipe, Aristòtil o Brecht, ho posen de manifest. En aquestes pàgines s’incorporen, abastament, la consciència crítica d’una artista de clara adscripció al dir pictòric per una banda, i la voluntat de transmetre’ns la sensibilitat duna mirada compromesa per una altra. Si més no, així la creativitat de Sílvia Viana al seu treball Soldats.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados