Si sumem les víctimes mortals (2.624 persones), els empresonats no executats ni morts (1.027 persones), i els penedesencs exiliats definitius que no moriren (1.150 persones), obtenim una xifra de 4.801 persones, un 5,1% de la població, que s’aproximaria al cost humà de la Guerra Civil al Penedès —sense comptar els detinguts als camps de concentració franquistes. Això vol dir que una de cada quatre famílies penedesenques tenia un mort de la Guerra Civil entre els seus membres, i algunes famílies més d’un.
Recordar aquestes víctimes —totes les víctimes mortals de la Guerra Civil— i restablir el seu nom i les seves circumstàncies per sobre de l’anonimat i la fredor dels números és una manera senzilla de retre un homenatge a tots aquells penedesencs i penedesenques que van perdre la vida en aquesta guerra. Tal com va escriure el poeta Màrius Torres, «Jo vull la pau, però no l’oblit», perquè ningú mor del tot mentre hi hagi algú que el recordi.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados