El segle XX va ser, sens dubte, el de les revolucions, i en especial el de la revolució russa. A partir del 1917, els esdeveniments que van tenir lloc a l’antic imperi tsarista van traspassar fronteres i van sacsejar els fonaments de tota mena de societats, independentment de la identitat nacional, el credo religiós, l’estructura econòmica i la forma política. Els fets d’octubre van servir tant de model com de fantasma per combatre, inspirant i encoratjant els conflictes, les reformes, les revolucions i les contrarevolucions del curt segle XX. Amb motiu de la commemoració del centenari de l’inici de la revolució el 2017, el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona va recopilar aportacions historiogràfiques que posen de manifest com la revolució russa va contribuir a configurar el món tal com el coneixem.
Entre el miedo y la esperanza: el impacto de la revolución rusa en España
págs. 17-40
La última aventura del zarismo: Rusia y la Primera Guerra Mundial
págs. 41-72
Revolución y mundo del trabajo: del taylorismo soviético al estajanovismo estalinista
págs. 73-90
págs. 91-112
págs. 113-130
págs. 131-146
págs. 147-160
En busca de un nuevo lugar en la historia: la Revolución en Rusia un siglo después, 1917-2017
págs. 161-178
págs. 179-190
págs. 191-202
págs. 203-216
Un flamenco en la revolución rusa: la mirada desmitificadora en "El maestro Juan Martínez que estaba allí", de Manuel Chaves Nogales
págs. 217-228
"Los albaneses son peores que animales": interpretaciones divergentes en Albania y en la URSS con motivo del LX aniversario de la revolución rusa
págs. 229-240
Declive y fin de la utopía socialista: "La casa Rusia" (1990) de Fred Schepisi
págs. 241-252
págs. 253-262
págs. 263-274
"Octubre" y "Rojos": dos miradas sobre la Revolución, basadas en un mismo relato
págs. 275-286
Un futur socialista entre les runes de 1989: Gerald Cohen i la implosió soviètica
págs. 287-298
De los ideales de "libertad y democracia" al "caos": el posicionamiento del diario argentino "La Nación" frente a la revolución rusa (1917)
págs. 299-312
Aproximación a la "emigración blanca" en Europa: fuentes y organismos de ayuda
págs. 313-324
págs. 325-340
"Cara al campo": campañas comunistas en el medio rural mexicano durante la década de 1920
págs. 341-352
El mito y el creador: Serguéi Eisenstein y la representación cinematográfica de la historia
págs. 353-364
El factor nacional en la implosión de la Unión Soviética: el caso moldavo (1989-1994)
págs. 365-376
págs. 377-388
págs. 389-396
págs. 397-408
págs. 409-420
págs. 421-430
págs. 431-442
La recepció del cinema soviètic en l'obrerisme català: el cas de l'anarcosindicalisme (1930-1936)
págs. 443-453
The Spectre of "Red China": the Northern Expedition and Japanese Public Opinion, 1926-1927
págs. 455-466
Cuando la amenaza llegó del cielo: una aproximación al cine de ciencia ficción en Estados Unidos durante la guerra fría
págs. 467-480
págs. 481-492
El canto de las sirenas: influencia de la psicología en la construcción de un gusto musical soviético
págs. 493-504
Diplomàcia i propaganda: el futbol com a eina al servei de la revolució russa
págs. 505-516
Els miralls del 1917: problemes historiogràfics i comparativa de les Revolucions de Febrer i Octubre
págs. 517-528
"El bolchevique ruso era un semidiós": el anarcosindicalismo español ante la revolución rusa, 1917-1923
págs. 529-539
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados