Resumen de El món, el nostre món
Presentació de Josep-Maria Terricabras Nogueras. Traducció de Joan Vergés Gifra i Maria Vicenta Lucas Català. Del 30 de maig al 3 de juny del 2005 Agnes Heller va ocupar la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani amb una sèrie de lliçons que va titular molt significativament «El món, el nostre món». Són les lliçons que es recullen en aquest volum. Heller hi fa un repàs, viu, intens, d’alguns dels grans temes que han ocupat la seva reflexió filosòfica. No deslliga la seva reflexió de la seva actitud personal, sinó ben al contrari, aboca en aquestes lliçons la seva reflexió més madura, més personal, sobre el món, la quotidianitat i la tradició; sobre la destotalització assenyalada per la postmodernitat; sobre la relació dual, però no dualista, entre el cos i l’ànima; sobre l’art i la cultura; sobre la política i l’ètica; i, és clar, sobre la llibertat i la felicitat. De fet, la noció de llibertat travessa el llibre de cap a cap: Heller sap que «la llibertat és un fonament que no fonamenta», però precisament per això reconeix la seva veritable importància.Aquestes lliçons es llegeixen amb facilitat i amb enriquiment. Amb elles fa una gran contribució, des de l’esquerra ideològica, per interpretar la quotidianitat sorgida dels nous temps i per orientar-se en les noves necessitats sentides i en les noves possibilitats ofertes. Diu Heller que «la importància d’una tesi o idea depèn principalment del seu poder d’orientació», més enllà de les dades concretes que es puguin fer servir per recolzar la idea, ja que aquestes dades poden ser fàcilment superades. No hi ha cap dubte que aquestes lliçons d’Agnes Heller tenen un altíssim poder d’orientació
