Un clàssic és una obra capaç de parlar a través de la història,de parlar a comunitats diverses de lectors a través de la història; però no pas per dir sempre el mateix. A la fi, un clàssic parla sempre del nostre món, del món contemporani, dels lectors que té avui, dels lectors que té ara;és el lector qui fa parlar una obra literària, i la grandesa de l'obra rau justament en el fet que no exhaureix allò que diu amb cap lector, amb cap comunitat de lectors.
Aquest llibre ofereix un diàleg que disset professors d'humanitats han establert amb disset clàssics: obres que han fet parlar perquè ens diguin coses
pág. 9
Luci Apuleu: Les Metamorfosis o l'ase d'or
pág. 15
Chrétien de Troyes: El conte del Graal
pág. 25
Joanot Martorell: Tirant lo Blanc
pág. 37
Fernando de Rojas: La Celestina
pág. 49
William Shakespeare: Nit de Reis
pág. 61
Miguel de Cervantes: Don Quixot de la Manxa
pág. 71
pág. 83
Alessandro Manzoni: Els promesos
pág. 93
Herman Melville: Moby Dick
pág. 101
Charles Baudelaire: Les flors del mal
pág. 111
Émile Zola: Els diners
pág. 125
Anton P. Txèkhov: la gavina
pág. 143
Franz Kafka: La transformació
pág. 162
Marcel Proust: A la recerca del temps perdut
pág. 173
Shmuel Yosef Agnon: ahir, abans-d'ahir
pág. 185
Mikhaïl Bulgàkov: El mestre i Margarida
pág. 197
Gabriel García Márquez: Cent anys de soledat
pág. 203
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados