L’infant Pere d’Aragó i d’Anjou (c. 1305- 1381), entre altres títols i càrrecs, va ser comte de Ribagorça, d’Empúries i de les Muntanyes de Prades. La seua exquisida i polièdrica personalitat li va permetre conrear la poesia i la música, estimar l’art i la cultura catalanes, esdevenir un visionari agosarat, implicar-se de manera activa en la política del país i fundar un hospital monumental que va donar peu a l’actual vila de l’Hospitalet de l’Infant. Les circumstàncies van impedir que arribés a ocupar el tron reial, i probablement per aquesta raó no ha gaudit del lloc que es mereix dins del panorama historiogràfic de l’antiga confederació catalanoaragonesa. Ara, amb motiu del 710è aniversari del seu naixement, surt a la llum aquest volum miscel·lani que pretén reivindicar un dels personatges més fascinants de la Catalunya baixmedieval.
«Lo quart fill hac nom infant En Pere, lo qual és molt graciós e savi senyor, e el plus subtil que senyor qui en el món sia tan jove, e de totes bonees e savieses complit. E lo senyor rei son pare ha’l heretat e ha fet tant, que l’ha fet comte de Ribacurça e comte d’Empúries, qui cadascuns d’aquests comtats són molt nobles e bons; e encara, que deu heretar en lo regne de València molt noble Castell e molt noble lloc; per què pot dir que així és bé heretat con fill de rei qui al món sia, qui rei no sia.» (Crònica de Ramon Muntaner, cap. 291).
«Per lo servey del senyor rey e per exaltament de la Corona d’Aragó»: La carrière politique de l’infant Pierre d’Aragon
págs. 17-56
págs. 57-86
págs. 87-110
págs. 111-122
págs. 123-142
La cancillería del Infant Pere: entre el pragmatismo y la teoría
págs. 143-166
El castell dels comtes de Prades a Falset: Una aproximació des de l’arqueologia
págs. 167-214
L’infant Pere i les mines d’argent de Falset: l’impuls d’una explotació d’èxit
págs. 215-238
Àmplies, belles i aptes: les grans obres de la Tortosa gòtica en època de l’infant Pere
págs. 239-264
L’infant Pere i Ferrer Bassa: el Saltiri anglocatalà, una obra cabdal de la miniatura gòtica catalana
págs. 265-284
págs. 285-350
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados