El mite constitueix un dels elements primordials del pensament grecoromà en tant que continent de diferents tradicions d’origen culte i popular que seran transmeses i conservades pels textos literaris de l’antiguitat. L’atracció que el mite, entès com l’element definitori de la religiositat grega i llatina, ha despertat en les literatures posteriors fa palesa la seua vigència. El mite ens ofereix un ampli ventall de relats sobre déus, herois i homes on el component sobrenatural té una importància capital. Aquesta presència d’allò extraordinari, de la realització i materialització d’allò que humanament i racional sembla impossible, es mantindrà intacta en època cristiana i en les literatures posteriors. L’essència del mite perdurarà, en conseqüència, en tota la literatura grecoromana d’època cristiana, malgrat el canvi ideològic. Precisament en l’encreuament entre ambdós universos, el grecoromà i el cristià, és on trobem un espai fèrtil per poder endinsar-nos en la recerca de la presència del miracle en el mite i del mite en el miracle, però no de manera exclusiva, ja que el binomi es mantindrà també a la resta de literatures posteriors.
Adynata militari e dimensione urbana: agiografia locale e resistenza cittadina
págs. 1-18
págs. 19-32
Visiones oníricas y cuevas profundas: el viaje del milagro que se hace mito
págs. 33-42
págs. 43-60
Maximú, Maximó, Maximila: la figura de la amazona en el poema épico bizantino de Diyenís Akritis
págs. 61-82
págs. 83-98
págs. 99-110
El 'travestiment' mitològic com a eina crítica als fragments còmics: el cas de Némesis i Dionisalexandre de Cratí
págs. 111-132
22 de juliol: Santa Magdalena i dia de la canícula
págs. 133-142
El motiu del cigne: del culte d’Apol·lo a la narració tardomedieval
págs. 143-162
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados