“Ortodòxia i heretgia”: dos conceptes inextricablement connectats dins de la història de l’església cristiana. La paraula “heretgia”, del grec “elecció, tria, opció”, aquí fa referència a les creences alternatives a la religió oficial, en aquest cas, el cristianisme. Des de l’acceptació del cristianisme per l’emperador Constantí l’any 313, quan la jove religió esdevingué unida i “ortodoxa”, les autoritats eclesiàstiques s’oposaren i perseguiren a les desviacions “herètiques” que amenaçaven aquesta unitat. Aquest llibre ofereix una aproximació interdisciplinària a un tema que des de fa segles ha ocupat l’interès tant d’historiadors com de l’imaginari popular.
págs. 9-18
págs. 19-36
págs. 37-48
págs. 49-62
págs. 63-100
Dissieència en femení: les dones al moviment beguí del Llenguadoc
págs. 101-124
El desig del cel: representacions amb fons epifànic i algunes heterodòxies figuratives dels segles XIII-XV
págs. 125-156
págs. 157-182
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados