Josep Sánchez Cervelló (coord.), Pere Clua Micola (coord.), Daniel Arasa Favà (col.), Ramon Arnabat i Mata (col.), Carles Hervás Puyal (col.), Juan Carlos Losada Malvárez (col.), M. Lourdes Prades Artigas (col.)
La Batalla de l'Ebre s'esdevingué essencialment a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, on deixà ferides molt profundes que encara perduren: emigració, destrucció d'infraestructures, empobriment. La República dissenyà la batalla atenent a causes internes i externes. Entre les primeres destacaren: aturar l'ofensiva sobre València; emprar els recursos humans i materials de Catalunya; portar l'optimisme a la seva rereguarda i reforçar el prestigi del govern de Negrín. En el camp internacional es pretengué que tant la Societat de Nacions, com França i Gran Bretanya, enfrontades a l'expansionisme nazi, canviessin la seva política de No-intervenció i donessin suport al govern legítim. La Batalla es va convertir en la més llarga i cruenta de tota la guerra i fou, també, la que anticipà, la caiguda de Catalunya i la definitiva derrota republicana.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados