"Pujols no és gens estirat, ben al contrari. No té el to del saberut que vol que te'l creguis. És l'home que avança coneixements, que proposa idees i que ho fa amb un llenguatge viu, agradable, nou, amb la gràcia del parlar popular i amb la lògica del llenguatge ben treballat, ben articular. Llegir Pujols és un plaer i un luxe, és una festa. S'aparta tant del que és comú en l'àmbit del pensament i de la filosofia que sempre representa una alenada d'aire fresc, d'oxigenació mental, de ventilació assistida. Com un encantador de serps, Pujols fa anar el lector de l'assentiment a l'estupor, del goig a la irritació, de la rialla a la reflexió més seriosa, Moltes de les qüestions que ell aborda són comentades en aquest volum"
págs. 9-12
págs. 15-34
Francesc Pujols i Ramon Sibiuda: Edició de l'hiparxiologi
págs. 35-89
Eugeni d'Ors i Francesc Pujols: Resistir sense mesura
págs. 91-97
págs. 99-104
págs. 105-113
Els deixebles a Emmaús: Pujols, Ors, Pijoan
págs. 115-131
Francesc Pujols i Salvador Dalí: una relació de pel·licula
págs. 133-148
Fransesc Pujol-Josep Pla: monòlegs, diàlegs i una correspondència inèdita
págs. 149-185
págs. 187-200
págs. 201-213
págs. 215-234
"Com les figues a l'agost": Fransesc Pujols i la solució catalana al problema espanyol
págs. 235-275
págs. 277-297
Joaquim Auladell
págs. 299-314
Veure i mirar: per què Pujols és un miratge?
págs. 315-327
págs. 329-332
págs. 333-334
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados