Ha sido reseñado en:
Libros de la Corte, ISSN-e 1989-6425, Nº. 13, 2016, págs. 140-143
Enrique Giménez López (res.)
Cuadernos Dieciochistas, ISSN 1576-7914, Nº. 17, 2016, págs. 371-373
Anales Valentinos: Nueva Serie, ISSN 2444-684X, Año 3, Nº. 6, 2016, págs. 498-501
Cuadernos de estudios del siglo XVIII, ISSN 1131-9879, Nº 27, 2017, págs. 381-384
Antonio Sánchez Jiménez (res.)
Cuadernos de Ilustración y Romanticismo: Revista del Grupo de Estudios del siglo XVIII, ISSN 2173-0687, Nº 23, 2017, págs. 297-300
IHE. Secretaría de la revista
Índice Histórico Español, ISSN 0537-3522, Nº. 9, 2018
Probablement siga la Vida del gran duque de Alba el projecte editorial la frustració del qual més sentí l'il·lustrat i erudit valencià Gregorio Mayans i Siscar (1699-1781). Impulsat per la casa d'Alba, a través del seu hereu, D. Fernando de Silva Álvarez de Toledo, aleshores duc de Huéscar, el valencià treballà en la seua biografia del Duque de Hierro durant la dècada de 1741-1751 i d'una manera particularment intensa, durant el bienni de 1745-1746. Llegí i aportà les millors semblances biogràfiques que s'havien escrit fins aleshores, les més completes cròniques de les guerres dels Països Baixos i també la literatura contrària al tercer dels titulars del ducat d'Alba de Tormes. Als materials ací reunits, s'uní una formidable col·lecció de cartes originals proporcionades pel mateix duc de Huéscar. Mayans volia oferir als lectors de tota Espanya no només la millor biografia de D. Fernando Álvarez de Toledo, sinó, sobretot, un formidable fresc del Renaixement tardà dessagnat per les guerres de religió. El seu projecte topà amb la voluntat del seu client, qui pensaba -més bé- una breu biografia que, sobretot, recordara els mèrits i les virtuts militars del seu avantpassat. La manca d'harmonia entre Huéscar i Mayans s'intensificà i, finalment, la biografia del gran duc publicada per José Vicente Rustant el 1751 acabà amb el projecte mayansià. A través del material reunit en aquest volum, el lector interessat podrà reconstruir les vicissituds d'aquesta empresa literaria inacabada i aproximar-se al mètode de treball d'un dels nostres millors historiadors crítics del segle XVII.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados