Resumen de Cronología de la neolengua española: el lenguaje del poder en la España de la crisis
- español
Inspirado en la neolengua de 1984, la obra de George Orwell, el autor analiza cerca de sesenta declaraciones de gobernantes y medios afines a los poderes fácticos desde 2008 hasta 2015. Este ensayo accesible, ágil y ácido permite relacionar los términos sutilmente introducidos desde el estallido de la crisis en el universo mental de la sociedad española con las decisiones políticas ejecutadas en ese tiempo. Decisiones tomadas bajo la presión de entidades no electas como BCE, FMI o agencias de calificación de deuda, y que han contribuido a que, en 2014, el 8,6 % de la población mundial poseyese más del 80 % de la riqueza según el banco Credit Suisse.
Una reflexión acerca del lenguaje empleado por legisladores y medios para responder a una pregunta esencial: ¿es la crisis un hecho accidental o, por el contrario, es una coyuntura generada y aprovechada para legitimar un cambio de régimen a favor de las grandes corporaciones?
- català
Inspirat en la neolengua de 1984, l'obra de George Orwell, l'autor analitza prop de seixanta declaracions de governants i mitjans afins als poders fàctics des de 2008 fins a 2015. Aquest assaig accessible, àgil i àcid permet relacionar els termes subtilment introduïts des de l'esclat de la crisi en l'univers mental de la societat espanyola amb les decisions polítiques executades en aqueix temps. Decisions preses sota la pressió d'entitats no electes com a BCE, FMI o agències de qualificació de deute, i que han contribuït al fet que, en 2014, el 8,6 % de la població mundial posseïra més del 80 % de la riquesa segons el banc Credit Suisse.
Una reflexió sobre el llenguatge emprat per legisladors i mitjans per a respondre a una pregunta essencial: és la crisi un fet accidental o, per contra, és una conjuntura generada i aprofitada per a legitimar un canvi de règim a favor de les grans corporacions?
- English
Inspired by the 1984 newspeak, George Orwell's work, the author analyses nearly sixty statements of leaders and media related to the factual powers from 2008 to 2015. This accessible, agile and sharp essay allows relating the terms subtly introduced since the outbreak of the crisis in the mental universe of the Spanish society with political decisions executed at that time. Decisions taken under pressure from non-elected entities as ECB, IMF and debt-rating agencies, which have also contributed to the fact that in 2014 only 8.6 % of the world population owned more than 80% of the wealth, according to the Credit Suisse bank. A reflection on the language used by legislators and the media to answer an essential question: Is the crisis an accidental fact or, on the contrary, is it a juncture generated and exploited to legitimise a regime change in favour of large corporations?
