Ha sido reseñado en:
No hi ha període històric més recordat que l’Edat Mitjana. El terme «medieval» defineix videojocs, restaurants o actituds polítiques, i aporta arguments per a fonamentar i cohesionar identitats o per a contraposar-les. De fet, les llengües que parlem i les pàtries que sentim hi arrelen. Convé, doncs, que ens preguntem què va ser realment aquesta etapa en la història de la humanitat i, també, quin ús se n’ha fet i se’n fa. L’Edat Mitjana: món real i espai imaginat penetra, en una primera part, en la realitat medieval, atenent quins foren els eixos que la dotaren d’una identitat específica. I, en una segona part, es capbussa en la memòria d’aquest període, resseguint com els arguments basats, de manera real o suposada, en l’Edat Mitjana han fonamentat discursos ideològics, formes estètiques i tota mena d’evocacions des de la sortida de l’Edat Mitjana fins avui dia. Cap altre període històric no ha estat tan contundentment un espai d’identitat i un territori de memòria. Prestigiosos historiadors especialitzats en diferents períodes de la història, filòlegs atents a la llengua i a la literatura i historiadors de l’art i del pensament apleguen els seus textos en la present publicació, per tal d’ajudar, als homes i a les dones del segle XXI, a discernir entre el món real i l’espai recreat que s’apleguen sota l’etiqueta de «medieval».
Il n’y a pas de période historique plus rappelé que le Moyen Âge. Le terme « médiévale » définie des jeux vidéo, des restaurants ou des attitudes politiques, et apporte des arguments pour fonder et adhérer identités ou pour les confronter. De fait, les langues qu’on parle et les patries qu’on sent sont enracinées. Il convient donc de nous demander ce qu’il fut réellement cette étape de l’histoire de l’humanité, et aussi quel usage on n’a fait et on fait. Le Moyen Âge: monde réel et espace imaginée pénètre, d’une première part, dans la réalité médiévale, en s’occupant de quels furent les axes que l’ont dotée d’une identité spécifique. Et, d’une deuxième part, se plonge sous la mémoire de cette période, et continue comme les arguments fondés, de manière réelle ou supposée, sur le Moyen Âge ont fondé des discours idéologiques, des formes esthétiques et toute une sorte d’évocations dès l’issue du Moyen Âge jusqu’ici.
Aucun autre période historique a été si indiscutablement un espace d’identité et un territoire de mémoire. Des prestigieux historiens spécialisés en différents périodes de l’histoire, philologues attentifs à la langue et à la littérature et des historiens de l’art et de la pensée recueillent dans leurs textes dans la présente publication, pour aider, les hommes et les femmes du XXIème siècle, à discerner entre le monde réel et l’espace recrée qui sont recueillis sous l’étiquette de "médiévale".
L'edat mitjana: món real i espai imaginat
págs. 9-12
Els referents històrics de la societat: identitat i memòria
págs. 13-38
págs. 39-56
Una certa Edat Mitjana: cultura estètica, forma literària, identitat filosòfica
págs. 57-70
Llengua, identitat i territori: La Ribagorça comtal
págs. 71-78
Llengües en contacte: diferències lingüístiques i transmissió textual: "El libro de los caballos"
págs. 79-92
págs. 93-110
págs. 111-126
"Somnia Imperii": la sobirania onírica de reis i cavallers
págs. 127-134
Els discursos del poder: la funció política d ela historiografia
págs. 135-150
La instrucció lletrada com a principal agent de socialització: Barcelona, segle XV
págs. 151-162
Oligarquia urbana i ensenyament sujperior: Lleida del bidell al canciller de l'Estudi General
págs. 163-170
págs. 171-182
págs. 183-192
págs. 193-204
págs. 205-216
págs. 217-226
Viure de la vida passada: medievalisme vuitcentista i literatura catalana
págs. 227-242
La història medieval a les escoles: una visió deformada?
págs. 243-258
Un cert medievalisme: cinema artúric i mutació de valors
págs. 259-268
La recreació historiogràfica de l'Edat Mitjana: de la desmitificació humanística a la remitificació postmoderna
págs. 269-282
págs. 283-306
El relat de la historia com a conflicte: representació del passat i discurs polític
págs. 307-321
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados