“Les formigues” és un món imposible dins d’un món real. La historia es basteix a partir de la relació dels Montagut, representants d’un món endogàmic, amb Verònica, personatge enigmàtic que simbolitza la passió, que es repeteix de generació en generació i que apareix predestinat a unir-se amb els diversos membres de la nissaga. La novel·la reflecteix com el món impossible de Caran s’instal·la en una dolça estaticitat molt próxima a la bellesa, mentre narra la pèrdua progressiva dels ponts que l’uneixen al món real. El contrast entre aquest dos plànols es configura com l’eix fonamental de l’obra en una tensió narrativa que arriba a un final sorprenent: el món al·legòric de Caran s’enfronta amb la cruesa del món real.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados