Información General

• Autores: Josep Maria Figueres Artigues
• Editores: Base
• Año de publicación: 2014
• Colecciones: Base històrica, 113
• País: España
• Idioma: catalán
• ISBN: 978-84-15711-72-8
• Texto completo no disponible (Saber más ...)

Reseñas

• Ha sido reseñado en:

  • La Veu De Catalunya 1899-1937. Figueres, Josep M. (2014) Editorial Base

    Jose Maria Pastor Gonzalez

    Zer: Revista de estudios de comunicación = Komunikazio ikasketen aldizkaria, ISSN-e 1137-1102, Nº. 37, 2014, págs. 247-249

  • FIGUERES, Josep M. "La Veu de Catalunya (1899-1937)".

    Investigaciones de Historia Económica. Secretaría

    Índice Histórico Español, ISSN 0537-3522, Nº. 9 (Novedades bibliográficas septiembre 2014), 2014

  • Un diario con principios

    José Miguel Hernández López

    Revista internacional de Historia de la Comunicación, ISSN-e 2255-5129, Nº. 5, 2015, págs. 222-226

  • Figueres, Josep M. (2014). La Veu de Catalunya (1899-1937). Barcelona: Editorial Base, 660 p.

    José Miguel Hernández López (res.)

    Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, ISSN 0213-6791, ISSN-e 2013-3995, Nº. 27, 2016, págs. 444-447

Resumen

• La Veu de Catalunya és el diari català més important del segle XX, tant per la seva gran aportació cultural com per la transcendència dels esdeveniments polítics i socials que reflecteix. Aquesta obra incideix en la seva història des d’una perspectiva més periodística i cultural que no pas ideològica o política. La Veu és el gran diari cultural del catalanisme i, de vegades, l’únic a Barcelona, com succeí des de la desaparició de El Poble Català, el 1918, fins a l’aparició de La Publicitat el 1922.

  El llibre recull també la relació amb el diari d’una vintena dels seus col·laboradors, directors i redactors, i aporta una documentació excepcional sobre la seva història. Des de l’escriptura fundacional, fins ara inèdita, als documents del dia a dia periodístic, polític i econòmic d’una publicació que, dirigida per Prat de la Riba, i a la seva mort per Cambó, va ser molt més que una tribuna del conservadorisme catòlic. Amb precisió i voluntat exhaustiva, s’aprofundeix en l’aportació cultural, de gran relleu per la categoria dels intel·lectuals que hi participaren —amb noms com Eugeni d’Ors, Josep Pla, Josep Carner i J. M. de Sagarra—, i en la dimensió de diari nacional que maldà pel reconeixement de la identitat catalana.

  La trajectòria de La Veu de Catalunya s’inicia en arrencar el segle, continua amb la consecució de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 i arriba als anys trenta com a finestra cosmopolita i refinada de diari modern, amb una opció política definida, sempre desenvolupada amb voluntat democràtica, catalanista i coherent amb el seu ideari.

Otros catálogos

• Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN)