Ha sido reseñado en:
Jesús Bravo Lozano (res.)
Libros de la Corte, ISSN-e 1989-6425, Nº. 9, 2014, págs. 112-116
Teología espiritual: revista cuatrimestral de los Estudios Generales Dominicanos de España, ISSN 0495-1549, Vol. 61, Nº. 179, 2017, págs. 176-178
Miguel Ángel Dionisio Vivas (res.)
Libros de la Corte, ISSN-e 1989-6425, Nº. 15, 2017, págs. 104-108
V.2. Actualment ningú no pot ignorar la importància de les catedrals durant l'Edat Moderna, tant en la vida de la pròpia església com en l'entorn social, econòmic i polític de l'època, perquè desbordaren amb la seua projecció l'àmbit estrictament eclesiàstic. El paper de les catedrals, determinant al llarg de les centúries anteriors, resultà especialment significatiu en el Segle de les Llums, com un dels principals centres de poder i atracció religiós i espiritual, a més de destacat lloc de desenvolupament intel·lectual i d'intercanvis culturals.
Passaria així en el cas valencià, on el moviment il·lustrat dificilment pot explicar-se sense atendre's a la seu. Sobretot per la vinculació a tal fenomen de bona part de les seues dignitats, canonges i la resta de prebendats, alguns dels quals van tindre un rellevant protagonisme en l'Espanya dels Borbons, bé per les responsabilitats religioses i polítiques exercides o la labor reformista realitzada. Ací estan los noms potser més coneguts de Francisco Pérez Bayer, Felipe Bertrán, Asensio Sales, José Climent, José Tormo, Juan Antonio Mayans o Vicente Blasco.
A través de les figures enumerades, i d'altres més, es faria partícip la catedral de València de la I·llustració -en l'ensenyament, la litúrgia i la predicació, l'art i la música- tot contribuint a difondre-la entre la societat amb maneres, actituds i formes renovades capaces d'insuflar nous aires a l'Església. Com a part integrant d'esta, la seu no va lograr lliurar-se del regalisme borbònic, fonamentalment a partir del Concordat de 1753. Tampoc no pogué sostraure's de l'ombra del bàcul episcopal, tot coincidint amb els pontificats d'Andrés Mayoral o Francisco Fabián y Fuero, arquebisbes de forta personalitat i fermes convicions. Corona i mitra no foren les úniques institucions a les quals va estar vinculada la catedral. Estretes relacions va mantindre també amb la Universitat i el Municipi, confraries, gremis, etcètera.
págs. 9-11
págs. 13-15
págs. 17-66
págs. 67-101
págs. 103-125
El canónigo don José de Castellví y Coloma (1677-1739): entre el ministerio eclesiástico y la defensa del patrimonio familiar
págs. 127-154
págs. 155-160
La primera traducción católica castellana de la Biblia: humanistas cristianos y reformista galicanos
págs. 161-181
Entre el humanismo y la autoridad eclesiástica: la aportación del canónigo Felipe Bertrán
págs. 183-221
págs. 223-253
La cuestión de la catedralidad de Xàtiva: un conflicto en la Iglesia valenciana del siglo XVIII
págs. 255-283
págs. 285-326
...Mere Músicos: sobre la profesión musical en la Valencia del siglo XVIII
págs. 327-355
págs. 13-38
págs. 39-62
págs. 63-89
págs. 89-130
Recordar a los héroes desde el púlpito: Análisis e interpretación de dos sermones conmemorativos al servicio de la nación (1795-1804)
págs. 131-145
págs. 147-179
Mujeres espirituales. Modelos de vida tradicionales para las mujeres valencianas en la primera mitad del siglo XVIII: El ejemplo de Luisa Zaragozá
págs. 181-202
págs. 203-242
En los albores del Romanticismo: Viajeros ingleses y vida religiosa valenciana a comienzos del siglo XIX
págs. 243-265
págs. 267-292
La imprenta ilustrada: Benito Monfort y la catedral de Valencia
págs. 293-321
La iconografía de la catedral de Valencia: Un programa ilustrado
págs. 323-371
págs. 373-415
El final de un tesoro: la plata superviviente de la seo (1700-1825)
págs. 417-444
págs. 13-35
págs. 37-49
págs. 51-99
El clero valenciano ante la lectura de la biblia en lengua vulgar: un desafío ilustrado
págs. 101-136
págs. 137-185
Un jesuita y una beata: La Milagrosa relación del jesuita Bias Antonio Cazorla y la beata Gerónima Dolz
págs. 187-209
págs. 211-249
págs. 251-283
págs. 285-299
Vicente Blasco García (1735-1813): de la canonjía de la catedral al rectorado de la universidad de Valencia
págs. 301-314
El pavorde de la catedral de Valencia Mariaño Liñán Morelló: Documentos sobre su vida y su obra
págs. 315-355
págs. 357-376
El oficio de músico en la catedral ilustrada: Breve aproximación prosopográfica (1735-1795)
págs. 377-410
págs. 9-12
págs. 13-14
págs. 15-46
págs. 47-70
págs. 71-94
págs. 95-124
págs. 125-162
Els clergues de l'Orde de Montesa durant el segle XVIII: Catàleg i estudi (1700-1808)
págs. 163-200
lnstrucció moral, breu i clara de Gabriel Ferrandis (1739)
Rafael Fresquet Fayos
págs. 201-222
págs. 223-248
La versió valenciana de Ja Vida de Pere Esteve (1760): Una maniobra il·lustrada?
págs. 249-260
págs. 261-288
págs. 289-348
¿Economía y decoro?: Sobre los robustísimos motivos para suprimir el villancico en la catedral de Valencia
págs. 349-372
La verdadera libertad del género humano: villancicos de Navidad durante la Guerra de Independencia en la catedral de Valencia
págs. 373-412
La cuerda en la catedral de Valencia: la música instrumental y las primeras oposiciones a violín
págs. 413-432
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados