Resumen de Àfrica en l'imaginari occidental: els mites europeus sobre Àfrica

Eduard Gargallo (coord.), Alicia Gili (coord.)

• español

  Muy probablemente, uno de los grandes obstáculos para entender el continente negro es que el Africa atrox siempre se ha querido contrarrestar con su opuesto, un Africa felix igualmente sectaria. Así, todo un continente acaba reducido a una opción binaria: la foto del niño que llora o la del niño que ríe, el África de los cooperantes o la de los turistas. Desde este punto de vista, la opción del libro que tiene en las manos nos parece la más oportuna y, sobre todo, la más rica. Ni se afirman ni se niegan estas dos Áfricas bipolares, sencillamente se ignoran. Y una vez rascamos la superficie, lo que parece es una riqueza de paisajes que roza el infinito. La literatura científica es nuestro gran aliado a la hora de proclamar la inmensidad de retóricas que esconde África. [.] todas estas historias fascinan por su pluralidad, y nos consta que sólo son una fracción infinitesimal de los recursos narrativos que el continente esconde [.] son tan exóticas -en el sentido más intelectual del término- y tan atractivas, que quizá sean el único instrumento por ensanchar la imagen de África y atraer nuevos intereses

• català

  "Molt probablement, un dels grans obstacles per entendre el continent negre és que l'Africa atrox sempre s'ha volgut contrarestar amb el seu oposat, una Africa felix igualment sectària. Així, tot un continent acaba reduït a una opció binària: la foto del nen que plora o la del nen que riu, l'Àfrica dels cooperants o la dels turistes. Des d'aquest punt de vista, l'opció del llibre que teniu a les mans ens sembla la més oportuna i, sobretot, la més rica. Ni s'afirmen ni es neguen aquestes dues àfriques bipolars, senzillament s'ignoren. I un cop gratem la superfície, el que se'ns apareix és una riquesa de paisatges que frega l'infinit. La literatura científica és el nostre gran aliat a l'hora de proclamar la immensitat de retòriques que amaga Àfrica. [.] totes aquestes històries fascinen per la seva pluralitat, i ens consta que només són una fracció infinitesimal dels recursos narratius que el continent amaga [.] són tan exòtiques -en el sentit més intel·lectual del terme- i tan atractives, que potser siguin l'únic instrument per eixamplar la imatge d'África i atreure nous interessos".