Quizá resulte hoy demasiado evidente recordar que el fenómeno exilio/emigración es uno de los hechos más crueles que se abaten periódicamente sobre la pacífica convivencia de los pueblos. Y de ello saben mucho los miles de valencianos que tuvieron que refugiarse en América para seguir defendiendo las ideas de progreso y de libertad, tras la derrota de la democracia republicana. Valencianos anónimos y valencianos con una biografía profesional, artística o intelectual reconocida, algunos de los cuales se encontraban en la etapa más fructífera y productiva de sus vidas y representaban una parte substancial del núcleo dirigente intelectual del País Valenciano de los años treinta. Debieron rehacer sus vidas en México, Argentina, Chile, Cuba o Francia, dejando tras sí una huella que la sociedad valenciana tardaría lustros en reencontrar. Valencianos, además, que estuvieron en disposición de servir a los países que los recibieron y aceptaron con sus aportaciones intelectuales, docentes, artísticas o económicas. Nombres como los de Max Aub, José Puche, Santiago Genovés, Pasqual Plá i Beltran, José Ricardo Morales, Guillermina Medrano de Supevía, Vicente Lloréns ... Evidentemente, las vicisitudes de los exiliados son irrecuperables. Pero si podemos rescatar su memoria y su obra a fin de que nuestra historia colectiva esté completa y no injustamente privada de una parte importante, como ha ocurrido durante demasiados años.
Potser resulte avui massa evident recordar que el fenomen exili/emigració és un dels fets més cruels que s'abat periòdicament sobre la pacífica convivència dels pobles. D'açò en saben molt els milers de valencians que tingueren que refugiar-se a Amèrica per tal de seguir defensant les idees de progrés i de llibertat, rere la derrota de la democràcia republicana. Valencians anònims i valencians amb una biografia professional, artística o intel.lectual reconeguda, alguns dels quals es trobaven en l'etapa més fructífera i productiva de les seues vides i representaven una part substancial del nucli dirigent intel.lectual del País Valencià dels anys trenta. Van tenir que refer les seues vides a Mèxic, Argentina, Xile, Cuba o França, deixant enrere una petjada que la societat valenciana tardaria lustres en retrobar. Valencians, a més, que estigueren en disposició de servir als països que els van rebre i acceptaren amb les seues aportacions intel.lectuals, docents, artístiques o econòmiques. Noms com els de Max Aub, José Puche, Santiago Genovés, Pasqual Plá i Beltran, José Ricardo Morales, Guillermina Medrano de Supevía, Vicente Lloréns ... Evidentment, les vicissituds dels exiliats són irrecuperables. Però sí podem rescatar la seua memòria i la seua obra amb la finalitat de que la nostra història col.lectiva estiga completa i no injustament provada d'una part important, com ha ocorregut durant massa anys.
págs. 15-22
págs. 23-38
Ciencia y exilio: La significación histórica del fisiólogo José Puche
págs. 39-52
Identidad y arraigo de los exiliados españoles (Un ejemplo: Mujeres valencianas exiliadas)
págs. 53-68
Mediterrani y Senyera: Dos revistas del exilio valenciano en México
págs. 69-86
El valencianismo a L'exili: L'acció política i cultural a Méxic
págs. 87-94
Los colegios del exilio: La obra educativa de los maestros y profesores valencianos
págs. 95-110
Arte y exilio: El éxodo valenciano (1939-1975)
págs. 111-124
págs. 125-138
El proyecto político de los universitarios: Aportación de los valencianos
págs. 139-158
págs. 157-180
La guerra civil en el inconsciente del exiliado: Una visión psiquiátrica y fenomenológica
págs. 181-194
El exilio valenciano en América: Distribución espacial y actividades económicas
págs. 195-212
págs. 215-220
págs. 221-224
Gori Muñoz: un escenógrafo valenciano que hizo historia en la Argentina
págs. 225-232
págs. 233-242
Dos valencianos ilustres: Vicente Lloréns y Rafael Supervía
págs. 249-249
págs. 255-265
Cosas: Mexico 1981
págs. 271-289
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados