Ha sido reseñado en:
El Baleares. El buque que mató y murió en el Mediterráneo, de Juan Jarque
Ebre 38, ISSN-e 1696-2672, Nº. 11, 2021, págs. 233-234
El 23 de marzo de 1937 un buque de guerra de la flota insurgente contra la República bombardeó la ciudad de Castellón y causó, según las fuentes oficiales 18 muertos y varios heridos entre la población civil, además de cuantiosos daños psicológicos y materiales. Casi un año después, en la madrugada del domingo 6 de marzo de 1938, el mismo buque fue torpedeado y hundido por otro de la flota republicana en el cabo de Palos, donde perecieron cerca de 800 personas. Después de la investigación realizada por Juan Jarque, los fallecidos son 19, de los cuales nueve eran de etnia gitana, tres de ellos familiares cercanos del autor. Sin embargo, el objetivo principal de poner cara a quienes habían atacado a una población indefensa dio un giro radical en el autor y, como si fuera el «síndrome de Estocolmo», se compadeció de los verdugos de su familia, más cuando comprueba que mueren 765 personas de las más de 1.200 que componían la tripulación del Baleares. Ante el número tan elevado de fallecidos y la temprana edad de algunos, entre 13 y 17 años, Juan Jarque añade nuevos objetivos a su investigación, y si en un primer momento pretende sacar del silencio a los vencidos, después llega a la conclusión de que incluso los vencedores fueron víctimas. Nada ni nadie puede cambiar lo sucedido. No obstante, se puede apelar a la sensibilidad y educación de las personas para rememorar y analizar los episodios trágicos de la pasada Guerra Civil con el fin de que esto mismo no vuelva a pasar nunca más.
El 23 de març de 1937 un buc de guerra de la flota insurgent contra la República va bombardejar la ciutat de Castelló i va causar, segons les fonts oficials 18 morts i diversos ferits entre la població civil, a més de quantiosos danys psicològics i materials. Gairebé un any després, en la matinada del diumenge 6 de març de 1938, el mateix buc va ser torpedejat i enfonsat per un altre de la flota republicana en el cap de Pals, on van perir prop de 800 persones. Després de la investigació realitzada per Juan Jarque, els morts en són 19, dels quals nou eren d'ètnia gitana, tres d'ells familiars propers de l'autor. No obstant això, l'objectiu principal de posar cara als que havien atacat a una població indefensa va donar un gir radical en l'autor i, es va compadir dels botxins de la seua família, més quan comprova que moren 765 persones de les més de 1.200 que componien la tripulació del Balears. Davant el nombre tan elevat de morts i la primerenca edat d'alguns, entre 13 i 17 anys, Juan Jarque afegeix nous objectius a la investigació, i si en un primer moment pretén treure del silenci els vençuts, després arriba a la conclusió que fins i tot els vencedors van ser víctimes. Res ni ningú pot canviar el succeït. No obstant això, es pot apel·lar a la sensibilitat i educació de les persones per rememorar i analitzar els episodis tràgics de la passada Guerra Civil amb la finalitat que això mateix no torne a passar mai més.
On 23 March 1937, a warship of the insurgent fleet fighting against the Republic shelled the city of Castelló. According to the official sources, there were 18 deaths and several wounded among the civilian population, besides significant psychological and material damage. Nearly a year later, in the early morning of 6 March 1938, the same ship was torpedoed and sunk by one from the Republican fleet off Palos cape and about 800 people died. Research by Juan Jarque has shown there were 19 deaths in Castelló from the shelling, nine of whom were Romany people and three of them members of the author’s close family. Although his main aim was to put faces to those who attacked a defenceless population, his research took a radical turn as he was suffering from Stockholm Syndrome, and he took pity on his family's executioners when he found that 765 out of the 1,200-strong ship’s crew, from the Balearic Islands, had died. Due to the high number of deaths and the fact that some of them were as young as 13, Juan Jarque added new objectives to his research. At first, he intended to end the silence surrounding the defeated, but, in the end, he concluded that even the victors were victims. Nothing and nobody can change what happened. However, it is possible to appeal to people’s sensitivity and good manners to commemorate and analyse the tragic episodes of the Civil War to help ensure that it will never happen again.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados