Ha sido reseñado en:
Llengua i literatura: Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i literatura, ISSN-e 2013-9527, ISSN 0213-6554, Nº. 19, 2008, págs. 512-517
La toponímia és el conjunt de noms de lloc d’un territori determinat i, a la vegada, la branca de l’onomàstica que estudia els topònims. Aquests noms propis serveixen per anomenar llocs precisos i únics que tenen, pels homes i dones que hi han viscut, un caràcter particular que els distingeix de la resta. La majoria de topònims té un significat entenedor, o ‘transparent’, perquè descriuen clarament els elements geogràfics a què es refereixen, però també hi ha noms de lloc que, en el llenguatge actual, no tenen sentit o no descriuen el lloc que anomenen. Aquest darrer grup de topònims ha intrigat tant els estudiosos com la gent del poble fins al punt que s’han cercat explicacions -a vegades fantasioses- del seu origen. La toponímia, doncs, es troba enmig d’una veritable cruïlla de disciplines científiques: els lingüistes hi cerquen traces de la formació i l’evolució de la mateixa llengua, els geògrafs utilitzen els topònims per identificar els llocs i comprendre l’organització de l’espai, els historiadors els prenen per assenyalar els canvis produïts en el paisatge i en la societat al llarg del temps i els estudiosos de la cultura popular extreuen dels topònims la percepció d’un territori per part dels seus habitants.
Els estudis de toponímia a Catalunya: Estat de la qüestió i metodologia de treball
Els noms de lloc i la llengua: La toponímia des de la lingüística
Els noms de lloc i el territori: La toponímia des de la geografia
Els noms de lloc i el temps: La toponímia des de la història
Els noms de lloc i la cultura popular: La toponímia en l’imaginari de la societat tradicional
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados