Ramonet, vés-ten a

Ramonet, vés-ten a

En Ramonet no és un nen gaire corrent, perquè té idees fixes. I quan una idea fixa se li nua al cervell se'n pot anar, per exemple, a fregir raves, a pastar fang, a escampar la boira... I fins i tot al lloc on canta la sardina, que vés a saber on para!

En Ramonet Riba-roja i Rodorí és un nen d'idees fixes i, quan en té una, tot ell es transforma i tothom fuig perquè saben que, fins que no aconsegueix el seu objectiu, no para. És tan i tan insistent que la seva família sempre l'engega. Li deien: Vés a que et moqui la iaia, i ell hi anava; de fet, la iaia ja havia canviat tres vegades de rentadora per rentar els mocadors. Vés a pastar fang, i es va convertir en un consumat artista. Vés-te'n a la porra, i la guàrdia urbana el va acabar adoptant com a mascota. Vés a fregar, i se n'anava al safareig amb la dona més vella de la comarca, que no volia sentir parlar de rentadores. Vés a escampar la boira, i reunia tot el poble amb ventiladors, assecadors, ventalls, aspiradores i amb bons pulmons. Vés a fregir raves, i a la seva família els en sortien per les orelles: raves amanits amb oli i vinagre, amb truita, farcint el capó de Nadal i fins i tot de postres amb tres boles de gelat. Fins que un dijous al matí se li acudí l'última idea fixa, fins ara: veure on canta la sardina. Ja fa uns quants anys d'això i encara no ha tornat. Diuen que la busca en un bar de tapes subaquàtic, per la Patagònia.