La Xola escolta amb molta atenció les explicacions que dóna un amic del seu amo, el senyor Grogó, sobre els lleons de l'Àfrica, i arriba al convenciment que ella és una lleona de la selva i no una gosseta petanera com sempre li han fet creure. Des d'aquell moment, decideix canviar de comportament i de costums.
El senyor Grogó, amb d'una gosseta petanera anomenada Xola, rep la visita d'un amic que ha viatjat per Àfrica. Durant al conversa, entre d'altres temes relacionats amb la selva africana, parlen sobre els lleons. La Xola escolta aquesta explicació amb molta atenció fins que arriba al convenciment que ella és una lleona de la selva i no una gosseta petanera com sempre li han fet creure.
Des d'aquell moment, la Xola s'interessa a saber més coses sobre la vida i els costums del rei de la selva i va canviant el comportament i la forma de ser. El senyor Grogó comença a tenir sospites: és molt estranya la forma que té de moure's, la seva gosseta, és sorprenent que mai no tingui ganes de sortir de passeig, és curiós que hagi tenyit el seu pèl de color groc...
Un dia, fins i tot, es nega a menjar al·legant que ella no pot alimentar-se d'àpats preparats, que el que ha de fer és sortir a caçar. Quan arriba la nit sense haver aconseguit caçar res, ni tan sols endrapar-se res del que hi ha a les pudentes escombraries, se n'adona que no és res més que una gosseta petanera i, davant l'evidència, decideix tornar a casa. I, tot i l'enuig del seu amo, es cruspeix el plat de carn picada.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados