En Pau Perdiguer, detectiu privat, té dues grans afeccions: els xiclets Bufaplaf i les pizzes. El seu amic Tomàs és el repartidor de pizzes amb patins més ràpid de la ciutat. Per això, el dia que desapareixen els seus patins nous no dubta en demanar-li ajuda. Aquella mateixa tarda Pau els troba amagats als jardins del parc. Per la nit els patins tornen a desaparèixer, ara al supermercat. En Pau no triga a trobar-los al vestidor de la pista de patinatge. Dos coses no acaben de convèncer al detectiu: per una banda, la facilitat amb que troba els objectes desapareguts, i d'una altra, el fet que en Tomàs no vol saber res dels lladres. Això fa sospitar al Pau. Decideix seguir al seu amic esperant que li tornin a prendre els patins i així poder veure qui els hi roba. És llavors quan veu com Tomàs s'amaga darrera uns cotxes, descargola les rodes dels patins, les amaga dins de la butxaca de la jaqueta i se'n va cap a casa del Pau. Ara que sap tota la veritat, posa una parany al seu amic perquè tot quedi al descobert. Avergonyit, en Tomàs li explica per què ha fet veure que li robaven els patins. Repartir pizzes a domicili els dies de fred, neu, vent i pluja és molt dur i vol que els senyor Salvatore, l'amo de la pizzeria, li compri un cotxe que és molt més còmode. Però ell no vol perquè els cotxes contaminen massa. Simular el robatori dels patins tenia la finalitat de convèncer-lo. Quan arriba a la pizzeria en Tomàs es troba amb una sorpresa: Salvatore li ha comprat una bicicleta amb cadenat perquè no li robin. Resignat, en Tomàs continua repartint pizzes.
En Tomàs, el repartidor de pizzes, està de pega. Cada dia li roben els patins! Per això demana ajuda a en Pau Perdiguer. Però en Pau, que té un nas molt fi, de seguida ensumen que les coses no són com semblen.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados