El presente libro intenta hacer una aproximación de la flora empleada con fines medicinales dentro del territorio que ocupa la Sierra de Mariola. Hay que decir que ni mucho menos se han incluido todas las especies que presentan algún uso medicinal en la zona estudiada. Pero se han seleccionado las plantas más representativas en este aspecto, que en total suponen casi un centenar de especies.
Caldrà insistir encara que l'acció cabdal dins de l'espai de l'ecologia o que la tasca medio-ambiental més urgent i principal és la recerca, l'estudi i la divulgació especialitzada i d'abast popular? Que la més eficaç i econòmica política forestal és la vigilància qualificada i activa i deixar fer i refer-se la Natura? Que la millor intervenció física sobre l'entorn natural, fins la més ben intencionada, és aquella que no es realitza? I que en els casos més excepcionals i sagnants en que cal intervindre s'haurà de portar a terme amb els mateixos coneixements, bon fer, cura i pulcritud que fa servir el cirurgià quan entra en el quiròfan? Qui sap és la Natura i som nosaltres, pobres ignorants, qui hem d'aprendre d'ella, observant-la, interrogant-la, estudiant-la i sondejant-la.
És per aquestes raons que resulta tan gratificant i encoratjador l'aparició d'una nova publicació medio-ambiental arrelada al terrer nadiu, portada avant per dos jóvens biòlegs alcoians, dos autèntics recercadors de camp, dos genuïns fills de Mariola, coneixedors de les seues sendes i de la seua flora, en els quals cal posar les més prometedores esperances.
És cert que en els darrers anys s'han fet meritoris treballs tocant a la natura autòctona, des de la botànica, la biologia i altres disciplines, tan des de la universitat com des de la societat, però, tot i tot, és breu la bibliografia medio-ambiental valenciana, i més breu encara és la bibliografia referida a la cultura de les plantes.
Confiem que l'exemple d'aquests dos esforçats biòlegs puga esperonar i animar noves vocacions i publicacions adreçades a la recuperació de la cultura rural i natural valenciana tan malmesa i desprotegida, dubtosament gestionada i ben poc estudiada.
Evidentment l'eina més eficaç o, si es vol, l'arma més potent contra totes les formes de barbàrie és la cultura. Mai no seran prou, en una societat que es vol solidària i ecològica, l'energia invertida en l'educació i la investigació en qualsevol dels seus aspectes i nivells.
Joan Pellicer i Bataller Metge i etnobotànic
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados