Ha sido reseñado en:
Joan Veny, Contacte i contrast de llengües i dialectos.: Francesc de B. Moll, Gramàtica històrica catalana
Catalan Review: international journal of Catalan culture, ISSN 0213-5949, Vol. 20, Nº. 1, 2006, págs. 379-380
Estudis romànics, ISSN 0211-8572, Nº. 29, 2007, págs. 433-436
Veny, Joan: Contacte i contrast de llengües i dialectes, València, Universitat de València, 2006
Llengua i literatura: Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i literatura, ISSN-e 2013-9527, ISSN 0213-6554, Nº. 18, 2007, págs. 678-681
Tal como refleja el título, este libro se ocupa de diversos aspectos de la relación del catalán con las lenguas vecinas (castellano, aragonés, occitano), sea por contacto, sea por contraste. Sus páginas ilustran, entre otros aspectos, la interferencia con el castellano a través de estudios sobre la adopción y/o adaptación del fonema /x/ en los dialectos catalanes (tipo navaca, navaja, navaja), subrayan la importancia de la presencia aragonesa en el ámbito valenciano frente a las imaginarias huellas mozárabes (tema que se ilustra con gemecar) y demuestran la densidad de los occitanismos del rossellonés, entrados muy pronto y de los cuales, además, se elaboran criterios para identificarlos. Por otro lado, el contraste entre catalán y asturiano, y catalán y gallego permite visualizar las concomitancias y discordancias entre estos sistemas lingüísticos comparados. Esta obra es un complemento imprescindible de las monografías que Joan Veny ha dedicado a la historia de la lengua catalana y, en concreto, a la de sus dialectos.
Tal com reflecteix el títol, aquest llibre s'ocupa de diversos aspectes de la relació del català amb les llengües veïnes (castellà, aragonès, occità), siga per contacte, siga per contrast. Les seues pàgines il·lustren, entre altres aspectes, la interferència amb el castellà a través d'estudis sobre l'adopció i/o adaptació del fonema /x/ en els dialectes catalans (tipus navaca, navaixa, navaja), subratllen la importància de la presència aragonesa en l'àmbit valencià enfront de les imaginàries traces mossaràbigues (tema que s'il·lustra amb gemecar) i demostren la densitat dels occitanismes del rossellonès, entrats de bona hora i dels quals, encara, s'elaboren criteris per a identificar-los. D'altra banda, el contrast entre català i asturià, i català i gallec permet visualitzar les concomitàncies i discordances entre aquests sistemes lingüístics comparats. Aquesta obra és un complement imprescindible de les monografies que Joan Veny ha dedicat a la història de la llengua catalana i, en concret, a la dels seus dialectes.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados