Lleida, ni Blancs ni negres, però espanyols

Furgar en la memòria recent d'unes terres singularment arranades al llarg de la història, sotmeses a intenses pressions despersonalitzadores i massa anys regides per colons, constitueix una de les dues motivacions principals del llibre, tal vegada la que més intimament esperonà l'autor. D'altra banda, l'obra es proposa resseguir una sèrie d'esforços d'interpretació (Vallverdú, Lladonosa, Porta...) de la singularitat ponentina dins el conjunt català i n'és, en certa forma, continuadora. Per primera vegada, però, l'autor pot oferir una anàlisi crítica de les ideologies, les institucions, les persones, les publicacions... que dominaren l'activitat cívica i cultural de la Lleida del franquisme i que, emparats en succedanis provincialistes com el "leridanismo", assajaren d'esbotzar definitivament alguns dels febles lligams que encara aleshores asseguraven la cohesió de la comunitat catalana.

Acceso de usuarios registrados

¿Es nuevo? Regístrese

Coordinado por: