Ha sido reseñado en:
Memoria y civilización: anuario de historia, ISSN-e 2254-6367, ISSN 1139-0107, Nº 2, 1999, págs. 412-415
Amb l’abolició dels furs en juny del 1707, les institucions municipals històricament vigents en l’Antic Regne de València –caracteritzades per l’ús del procediment anomenat d’insaculació per a la selecció dels seus principals càrrecs de govern- sofriren una brusca alteració. El model institucional tradicional i propi dels valencians fou suprimit i reemplaçat pels procediments, lleis i pràctiques vigents a Castilla. En aquest llibre s’estudia amb deteniment cóm es desenvolupà tot el procés de gestació dels nous ajuntaments a les principals ciutats i viles valencianes, així com la manera de selecció del personal polític encarregat d’assumir el seu govern: els regidors. Els nous càrrecs, que foren proveït amb caràcter vitalici pel monarca, havien de reunir una sèrie de requisits per a aconseguir la designació, el més important dels quals era pertànyer a un dels dos grups als que es va permetre l’accés al consistori: cavallers o ciutadans. L’autora, analitza les característiques dels individus que assumiren l’administració dels municipis valencians al llarg del segle XVIII, així com les tècniques utilitzades per a perpetuar-se en el poder. A més de perfilar el seu estatut jurídic, les professions que exerciren, la quantia del seu patrimoni o el nivell de rentes que tenien reconegut, també s’ocupa de la seua mentalitat i de les estratègies matrimonials que utilitzaren. Les difícils relacions mantingudes en el si d’alguns consistoris al llarg del set-cents, tant entre els propis regidors com entre aquests i els delegats de l’autoritat règia, són abordades, així mateix, des d’una perspectiva que combina la història institucional i la història social del poder.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados