L'objecte d'aquest llibre és la prosa costumista catalana del segle xix (la produïda al Principat entre 1865 i el tombant de segle) i la seva raó és la importància que la poètica costumista té en el ressorgiment de la literatura catalana en l'època de la Renaixença. Es tracta, doncs, d'historiar els gèneres de la prosa imaginativa que adopten aquesta poètica, d?indicar la seva significació ideològica i cultural, de definir, en fi, una tendència literària en un sentit històric. En el supòsit que el costumisme representa el primer intent de descobrir la realitat social com a matèria literària, l'estudi es proposa definir la tendència costumista en oposició o contrast amb altres tendències, de matís idealista divers, que caracteritzen la Renaixença com a moviment.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados