Menjacapellans, conservadors i revolucionaris aplega sota el títol trinitari sis treballs de factura i extensió diversa, on es contemplen, i en la mesura del possible analitzen episodis d'història política i ideològica. Malgrat la semàntica antitètica, que externament insinua capelles estanques contraposades, al llarg del llibre es descabdella un fil conductor ininterromput, no endebades un revolucionari ho és en tant que s'oposa a un conservador, o un menjacapellans sols obté presència notable en una societat on proliferen els rosegaltars. I a l'inrevés. Tots ells, en definitiva, necessiten l'oponent per a llur definició, sobretot per a obtenir-hi rellevància. L'element recurrent és la confrontació dialèctica i la voluntat de transformar la forma de ser i de pensar de la societat, d'incidir-hi. (...).
ÍNDEX: Anticlericalisme i irreligió a Reus. Notes per a la seva història durant la revolució liberal. Liberalisme i cultura popular: Ascensió i caiguda dels balls parlats. La restauració a la Catalunya urbana (1875-1900). L'exposició universal de 1888 des de Catalunya. Els fets de maig de 1937 al Camp de Tarragona. Notes per a la història de les actituds i de la vida quotidiana durant la revolució i la guerra.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados