L’astronomia espanyola en el segle XVII inclou la que hi van cultivar espanyols, tot i que la seua producción tingués com a escenari d’altres països europeus. Òbviament no hi ha una astronomia «espanyola», ja que els continguts de la disciplina són universals, però sí que es pot parlar de la manera específica en què es cultivà amb relació al marc social, cultural i institucional hispànic. Aquest estudi se centra més en l’assimilació de les idees per part dels autors espanyols, que no en la recepció de les tècniques o en el paper de les institucions en la transmissió de l’astronomia moderna, i s’ha realitzat tenint present els estudis que durant les últimes dècades han posat de relleu la importancia dels jesuïtes en el desenvolupament de l’activitat científica en l’Europa católica del período que ens ocupa
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados