Barcelona, cultura sense capital: de l'ebullició col·lectiva al talentisme creatiu

A quaranta anys de la recuperació de les institucions culturals arriba l hora de fer balanç. L'ebullició col·lectiva dels vuitanta ha derivat en una cursa de talents on Barcelona no fa de capital. La institucionalització ha provocat una cultura impopular, internacional i turística, la professionalització ha acabat en precarietat, la mercantilització en banalitat i l economia ha fet de la cultura una estratègia urbanística. Si la particularitat cultural catalana havia estat un baluard de les classes populars, durant la transició es dissol en un embolic d identitats i l ús del català entra en una recessió irreversible. Si la salut democràtica d un país es mesura per la capacitat d explorar el llegat compartit, hem fabricat una andròmina monumental que no fa el fet. Amb un estil irònic i enrabiat, Marc Roig ha escrit un llibre polèmic que farà posar vermells els responsables culturals.

Acceso de usuarios registrados

¿Es nuevo? Regístrese

Coordinado por: