L'interès creixent per les relacions que s'estableixen entre la tecnociència, la literatura i el cinema s'inscriu en la nova preocupació emergent per les relacions entre tecnociència i humanitats. Si bé a la primera meitat del segle XX C.P. Snow, A. Huxley i M. Kranzberg ja abordaren aquestes qüestions i proclamaren la necessitat d'acabar amb el divorci existent "entre les dues cultures", la informatització generalitzada, la biotecnologia, Internet i les repercussions socials de la globalització econòmica han generat noves preocupacions i noves demandes d'aportacions reconciliadores.
Aquest volum és una mirada coral i polièdrica a la manera amb què la civilització occidental ha expressat, mitjançant la literatura i el cinema, les seves prevencions i expectatives envers la tecnociència, les seves relacions amb el poder i el seu efecte en ens individus. S'inicia amb un recorregut per la història, en el qual es pot veure com ha evolucionat la relació entre tecnociència, literatura i el cinema; també s'analitza el paper singular del gènere utòpic; s'estudien els casos particulars de la química, les ciències naturals, l'electricitat, l'astronàutica, la física nuclear i la informàtica i es dedica una atenció especial a la presència de la tecnociència en la literatura catalana.
Tecnociència i narrativa: notícia d'una vella amistat
págs. 13-41
Utopies: del somni tecnocientífic al malson totalitari
págs. 43-67
págs. 69-96
págs. 97-124
La química: amors i desamors literaris
págs. 125-152
El rayo que no cesa: l'electromagnetisme a la literatura i el cinema
págs. 153-178
págs. 179-202
A l'ombra de Los Álamos: gènesi de l'era nuclear a la literatura del cinema
págs. 203-229
págs. 231-257
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados