Ha sido reseñado en:
En aquesta obra, Damien Coulon analitza el paper destacat que va tenir el port de Barcelona des de 1330 fins al voltant de 1430 en el gran comerç mediterrani, i de manera particular en el de les espècies, amb l’imperi mameluc, és a dir, Egipte i Síria-Palestina.
La primera part de l’obra estudia el paper de la política pontifícia, la diplomàcia desplegada per la corona d’Aragó per emmarcar aquestes activitats comercials amb l’Orient i la flota utilitzada.
La segona està dedicada al negoci pròpiament dit. S’hi analitzen les tècniques mercantils i els contractes comercials de comanda que permeten conèixer quins productes exportaven els catalans a Egipte i Síria. Els draps constituïen el principal article comercialitzat. A més d’aquest producte, s’exportaven també altres mercaderies precioses com la plata, en forma de lingots, monedes o vaixella, i també corall, safrà, articles alimentaris de menys valor, com la mel, la fruita seca o l’oli, i també pell i antimoni.
La tercera part de l’obra analitza el component humà que anima aquests intercanvis amb l’Orient. Hi trobem, a més de jueus i judeoconversos, corredors, banquers, apotecaris, drapers i pelleters. Els rics negociants que controlen el tràfic amb l’imperi mameluc pertanyen a l’elit mercantil de Barcelona. El comerç de l’Orient, font de la seva opulència, constitueix per a ells un mitjà de promoció social.
L’autor conclou que, en el curs del període estudiat, Barcelona va ser un centre econòmic de primer ordre que dominà importants espais mediterranis, en competència amb Venècia i Gènova.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados