• Texto Completo Libro (pdf)

El 18 d’abril de 2023, el Govern va aprovar la constitució del Consell Acadèmic per a l’Acord de Claredat. L’assessorament que demana el Govern consisteix a perfilar les característiques i continguts d’un potencial acord encaminat a la resolució de la disputa sobre el futur polític de Catalunya. Les cinc preguntes plantejades pel Govern tenen una forta transcendència política i jurídica. El Consell té encomanada la tasca d’oferir respostes des de l’expertesa acadèmica. Per tant, no pot ni vol substituir el paper dels representants democràtics cridats en darrer terme a donarhi resposta.

La successió d’esdeveniments que han ocorregut els darrers anys ha generat patiment i malestar, per raons molt diverses, en el conjunt de la societat catalana i espanyola. Són fets que s’emmarquen en una llarga història, d’acords i desacords, sobre l’estatus polític de Catalunya. Resultaria, doncs, agosarat que el Consell suggerís una sola via com a solució definitiva. A més, és evident que existeixen discrepàncies profundes tant en el si de Catalunya com en el conjunt d’Espanya pel que fa a la naturalesa del conflicte.

El conflicte que ens ocupa és complex i resoldre’l pot excedir les possibilitats presents. Un objectiu pel qual sembla digne treballar és el de reconduir el conflicte a partir de principis i experiències comparades que poden permetre avançar en la construcció de propostes. L’aspiració hauria de ser la gestió del conflicte a partir d'una canalització o reconducció que permeti transitar cap a un procés de resolució. Aquesta gestió del conflicte requereix, en essència, conciliar la legitimitat i viabilitat d’un potencial acord.

Cal posar en relleu el consens aconseguit a partir de les deliberacions en el si del Consell, per bé que el consens desitjable és el que es pugui arribar a assolir en acords polítics i socials amplis. Des d’una pluralitat de disciplines i bagatges acadèmics, així com de sensibilitats polítiques, el Consell ha cercat respostes conjuntes a les preguntes amb la finalitat d’enriquir el debat públic sobre la matèria i contribuir al diàleg constructiu entre els governs i altres actors.3 Tal com se sol dir, les respostes que recull aquest informe no representen fidelment la visió individual de cap dels membres del Consell, sinó quelcom amb més valor: el consens assolit entre experts amb visions molt diverses.