Ha sido reseñado en:
La natura com a relat literari
Els Marges: revista de llengua i literatura, ISSN 0210-0452, Nº. 126, 2022, págs. 118-121
Este libro ha sido escrito bajo una verdadera posesión imaginativa que ha consistido a concebir la palabra fuente como narratividad de la palabra árbol. El autor ha visto, ante suyo, un árbol adollar-se, medio agua medio leña, no sé cuántos de veces, y esto lo ha impulsado a ensayar de escribir los árboles como caudal de río, y a hacerlo con todo el libro como una imagen de espejo inaferrable con un glu-*glu persistente de árbol fuera. Por instantes, el avantarbre y lo rerefont sumergen el texto en la indistinció, en el chorro de indistinció. Cuando es así, los árboles que aparecen, para sucederse, o bien adoptan la figura del manantial con una continuidad de criatura enlazada, o bien la figura de la rueda con la transparencia de unos árboles que giran radialmente.
“El hecho consecutivo de repetir y renovellar es trasladable a cualquier naturaleza, sustancia o elemento. Sin una repetición constante y persistente no hay novedad posible. Por un lado porque, sin el parecido previo, la diferencia no podría ser percibida. Y del alta porque, de una manera indestriable, el origen pertenece a la continuidad de la vida, y cualquier novedad nace de esta ley de retorno.”
Aquest llibre ha estat escrit sota una veritable possessió imaginativa que ha consistit a concebre la paraula font com a narrativitat de la paraula arbre. L’autor ha vist, davant seu, un arbre adollar-se, mig aigua mig llenya, no sé quants de cops, i això l’ha impulsat a assajar d’escriure els arbres com a cabal de riu, i a fer-ho amb tot el llibre com una imatge de mirall inaferrable amb un glu-glu persistent d’arbre fos. Per moments, l’avantarbre i el rerefont submergeixen el text en la indistinció, en el doll d’indistinció. Quan és així, els arbres que hi apareixen, per tal de succeir-se, o bé adopten la figura del brollador amb una continuïtat de criatura enllaçada, o bé la figura de la roda amb la transparència d’uns arbres que hi giren radialment.
“El fet consecutiu de repetir i renovellar és traslladable a qualsevol naturalesa, substància o element. Sense una repetició constant i persistent no hi ha novetat possible. D’una banda perquè, sense la semblança prèvia, la diferència no podria ser percebuda. I de l’alta perquè, d’una manera indestriable, l’origen pertany a la continuïtat de la vida, i qualsevol novetat neix d’aquesta llei de retorn.”
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados