Es consideren tots els aspectes de la pagesia tarragonina del primer quart de segle XIX. Demogràficament parlant, els pagesos hagueren d'afrontar l'epidèmia de 1809, el setge i assalt de Tarragona, però, tot i la gran mortaldat que patiren, foren molts el qui aconseguiren salvar la vida. Es destaca que després de la Guerra del francès calgué recuperar un bon nombre de finques per haver patit tales i destruccions, així com la importància dels arrendaments i la retracció de l'oferta i la demanda de censals. En aquells anys, els pagesos tarragonins continuaren essent dirigits pels procuradors del gremi de Sant Isidre i Sant Llorenç que segui regint-se pes estatuts del anys vuitanta del segle XVIII.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados