Ha sido reseñado en:
TORRALBA, Francesc. Rostres de silenci
Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura, ISSN-e 2340-5236, ISSN 0211-2175, Nº 20, 1997, págs. 266-267
El silenci no és l'absència de la paraula, sinó que és un element necessari i fecund en la vida humana. De fet, el silenci ha estat objecte de reflexió al llarg de la història del pensament i molts filòsofs i literats han lloat el seu caràcter edificant i constructiu. El silenci és una porta d'accés a la interioritat, al misteri del món i al misteri de l'altre. No obstant això, el silenci ha estat foragitat de la vida humana, de les relacions quotidianes. Vivim immersos en un soroll continu i asfixiant on els espais de silenci són molt fugissers i la paraula humana queda emmascarada per sons de tot tipus. Hem exiliat el silenci de la nostra vida i aquest exili només pot ser negatiu. Descobrir la dignitat del silenci, heus aquí l'itinerari que esbossem en aquest llibre. De la cultura del soroll, quin tipus de pensament pot emergir?
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados