L'objectiu d'aquesta obra és acostar el col·loquial mediatitzat o pseudocol·loquial, un registre nascut al segle XX gràcies a la proliferació dels mitjans de comunicació audiovisuals, als estudiants, als professionals de la ràdio i la televisió, i a tots aquells qui senten un interès viu per la llengua. A diferència de l'oralitat més espontània, la llengua oral dels mitjans de comunicació sol partir d'una elaboració prèvia i sovint disposa d'un suport escrit; per això presenta solucions extretes del col·loquial real, però també del model de llengua escrita dels mitjans i de la literatura. Els capítols de llibre, elaborats per setze especialistes en la matèria, ofereixen una anàlisi sincrònica del col·loquial dels mitjans audiovisuals: ràdio i sobretot televisió. En descriuen les característiques més rellevants i n'aporten un seguit d'exemples extrets d'una gran varietat de formats i programes: sèries de ficció, anuncis publicitaris, magazins, retransmissions esportives, espais d'entreteniment, pel·lícules i tertúlies.
págs. 9-20
págs. 21-39
págs. 41-55
págs. 57-74
págs. 75-92
págs. 93-133
págs. 135-156
Mar Massanell i Messalles, Adelaida Ferre, Maria Antònia Puigròs i Caldentey, Margalida Truyols Sureda
págs. 157-186
págs. 187-210
págs. 211-231
págs. 233-245
Les tertúlies radiofòniques: entre el col·loquial espontani i el col·loquial elaborat
págs. 247-266
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados