Batejar carrers, imaginar països: raons del nomenclàtor, de Víctor Balaguer a Barcelona '92

• Subirana, Jaume ^[1]
  1. [1] Universitat Oberta de Catalunya

     Universitat Oberta de Catalunya

     Barcelona, España

     
• Localización: Journal of Iberian and Latin American Studies, ISSN-e 1469-9524, ISSN 1470-1847, Vol. 19, Nº. 3, 2013, págs. 251-264
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • Aquest article analitza el “bateig” dels carrers de l'Eixample de Barcelona, a la segona meitat del segle XIX, i de la Vila Olímpica a finals del segle XX. Els noms dels carrers d'una ciutat articulen un relat, un discurs que sovint planteja un “missatge” (o la intenció d'aquest) per part dels planificadors. A Barcelona, bona part dels noms dels carrers de l'Eixample provenen d'una proposta de Víctor Balaguer aprovada el 1863 i associada a la gran operació que representà el projecte d'Eixample d'Ildefons Cerdà. Poques grans iniciatives urbanístiques més, planificades i d'aquell abast, hi ha hagut a la ciutat fins als Jocs Olímpics de 1992. Els Jocs, a més d'obrir Barcelona al mar i de possibilitar el traçat de les Rondes, van suposar l'enderroc i el nou traçat de grans àrees del Poblenou i de la Vall d'Hebron, i en tots dos casos l'Ajuntament va haver de buscar noms per als nous carrers. L'article documenta les opcions preses i estudia quins criteris s'hi van fer servir. També planteja fins a quin punt els dos nomenclàtors, el de Balaguer per a l'Eixample i el de l'equip de Pasqual Maragall per a Vila Olímpica-Vall d'Hebron, presenten un nou repertori simbòlic per a una ciutat que en tots dos casos es volia nova.